La columna
Religiosos II
a l'escrutini d'un mestre
L'aspecte més polèmic del retorn de l'assignatura de religió a les escoles públiques és que s'hagi deixat el contingut pedagògic d'unes classes que paguem entre tots en mans d'una organització que, a banda de les innegables virtuts solidàries de molts capellans, està regida per una jerarquia massa pecadora. Perquè aquesta Conferència Episcopal que ha potinejat els temaris avaluables de la nova assignatura es defineix a si mateixa, d'obra i pensament, com a sexista, intransigent i privilegiada. Sexista perquè nega el sacerdoci a les dones; intransigent, perquè no accepta els matrimonis de les persones del mateix sexe, i privilegiada, perquè està exempta de pagar l'impost de béns immobles que la resta –perdonin l'acudit fàcil– paguem religiosament. Són aquests els suposats valors que volen transmetre a l'alumnat? Per neutralitzar les lògiques queixes dels que no combreguem –perdonin altra vegada– amb una decisió tan discutible, ens recorden que l'assignatura serà optativa, però la veritat és que ningú ens ha donat l'opció d'opinar a l'hora de decidir l'ús adoctrinador dels nostres impostos. Pel que fa a qüestions estrictament pràctiques, la mesura s'estavella també contra els murs de la lògica. En primer lloc perquè, segons dades de la conselleria d'Ensenyament, el percentatge d'alumnes que a Catalunya reclamen el dret a rebre formació religiosa en incorporar-se al sistema educatiu és tan sols del 13%. Una xifra prou contundent per demostrar la dimensió real d'una demanda escarransida que no justifica la reforma ministerial. En segon lloc, perquè els coneixements poden ser examinats i puntuables, les creences, no. Creure o no creure és una decisió personal que forma part de la nostra intimitat. No tenim cap obligació de fer pública la nostra fe, i menys encara de sotmetre-la a l'escrutini d'un mestre que després ens adjudicarà una nota i tot. És al confessionari on pertocar estar als examinadors religiosos, les aules han de ser un territori lliure de proselitismes, abonat al pensament i a l'aprenentatge, no pas als dogmes i a l'acatament.