Fer figa a Barcelona

Si la CUP fos un partit d'allò que en diuen “normal”, els seus dirigents haurien fet mans, mànigues, cames i camals a fi que David Fernàndez els encapçalés la llista municipal a Barcelona. Perquè les enquestes que han previst aquesta hipòtesi han donat a la CUP un resultat de bandera. Quatre o cinc regidors. Un resultat que hauria desestabilitzat, en primer lloc, Barcelona en Comú, que no n'hauria tret tants com li garanteixen ara els sondejos, però que, sobretot, hauria donat aire i força a la mateixa CUP. La presència de la CUP amb tants destacats regidors hauria pogut fer realitat una altra eventualitat: la majoria absoluta independentista a Barcelona. És a dir, 21 regidors. Entre CiU, Esquerra Republicana i la mateixa CUP. Això és important? Que ho preguntin al PP o a Ciutadans. Però la CUP no és un partit “normal”. Més aviat, la CUP no és ni un partit. I d'acord amb això i en conseqüència, els seus dirigents de Barcelona no han pressionat Fernàndez perquè els lideri i han tirat pel dret. Diuen que en la CUP de Barcelona té una enorme incidència Josep Garganté, que ha quedat situat en tercer lloc de la candidatura municipal. Garganté és conductor d'autobús a TMB i sindicalista actiu. Abans treballava en la CGT i ara en la Coordinadora Obrera Sindical. L'any 2010, durant la vaga general, va ser acusat d'un delicte de danys i desordres públics i condemnat per haver destrossat una càmera de TV3. Un home inquiet. Els resultats de la CUP a Barcelona? Segons els darrers sondejos, res.