Conclusions del 9-N
Els contraris a la independència de Catalunya han intentat empetitir el 9-N de totes les maneres possibles. Podem treure conclusions numèriques sòlides sobre la representativitat del 9-N, en referència a un eventual referèndum d'independència?
Aquests dies s'especula amb el fet que les properes eleccions plebiscitàries puguin, alhora, servir de fita definitiva per al reconeixement internacional de la nostra independència. Quan tots els estats i institucions internacionals no paren de repetir que aquest és un assumpte intern de l'Estat espanyol i que l'última cosa que volen és un nou focus d'inestabilitat, no puc concebre que, per al reconeixement d'un canvi de tal magnitud, les institucions internacionals no vulguin, com a mínim, una decisió col·lectiva clara i irrefutable. Unes eleccions no són un referèndum i no serveixen per al mateix propòsit, i a nosaltres tampoc no ens serviran. I en el terreny del referèndum, tenim una referència claríssima en les condicions que la comunitat internacional va establir per acceptar el resultat del referèndum d'independència de Montenegro: un 50% de participació i, dins dels vots vàlids, un mínim del 55% de sí. La barrera de participació no és un problema perquè, en un tema tan transcendent com aquest, la participació és massiva. La mitjana de les participacions en sis països europeus que varen dur a terme referèndums d'independència és del 84,2%. A casa nostra també seria massiva (el 9-N ja es va arribar al 42,3% del total del cens electoral).
Per poder comparar el 9-N amb el referèndum d'independència, ens cal comparar pomes amb pomes i, a diferència del referèndum, al 9-N s'hi va deixar votar immigrants i menors. A falta de dades concretes, l'experiència a les votacions del 13-D del 2009 indica que la participació dels immigrants va ser numèricament anecdòtica, i com a millor aproximació possible, la seva participació es podria assumir com a nul·la. Pel que fa als menors, cal assumir, també com a millor aproximació, que varen votar (16 i 17) en la mateixa proporció que la resta de la població (de 16 a 83, esperança de vida). Però com que en el referèndum no podrien votar, això vol dir que hem de reduir el nombre de vots totals del 9-N en un 3,0%, sense canviar les proporcions de sí-sí, no, etc.
en el darrer cens electoral (europees 2014), a Catalunya hi havia un total de 5.384.000 votants. Però, tot i que les participacions en referèndums d'independència són massives, també hi ha abstenció, i aquests no-vots, no compten. Com tampoc compten els vots nuls i en blanc, del total dels quals els referèndums de la transició del 76, de la Constitució del 78 i de l'OTAN del 86 en varen registrar una mitjana del 5,1% de la participació. Això vol dir que, en el referèndum, la suma de sís i nos que decidiria les garrofes, si traiem abstenció, vots en blanc i vots nuls, seria de 4.302.000 vots, dels quals en caldria un 55% perquè guanyés el sí.
La primera conclusió que podem extreure del 9-N, sota les hipòtesis plantejades, és que els vots del sí-sí, del sí, que també n'hi va haver, i la meitat del sí-no, que en un referèndum no tindrien tercera via possible, reduïts en un 3,0% (vegeu tercer paràgraf), sumen un total d'1.977.000 vots. Això són vots comptats, no vots especulats o imaginats. Una realitat irrefutable. Aquests vots representen un 46,0% del total de vots vàlids el dia del referèndum, davant del 55% necessari. Un 46%. Una fracció solidíssima de la societat catalana ja ha dit que sí a la independència, i ens hem pogut comptar. Pràcticament a tocar.
El revers de la medalla, com a segona conclusió, i aquesta negativa, és que, per arribar al 55% necessari, el dia del referèndum, encara faltarien 389.000 vots, que són moltíssims: un de cada cinc dels que ara no han anat a votar, però hi aniran aquell dia. Això no fa res més que refermar que s'hauran d'anar a buscar tots i cadascun dels vots, casa per casa. A Montenegro, el referèndum es va guanyar amb un 55,5% dels vots. Cada vot serà cabdal.
La tercera i darrera conclusió és que tots els que han intentat minimitzar els resultats del 9-N, comparant-ho amb el total de la població, o amb qualsevol altra entelèquia mental, en realitat ens parlaven dels seus objectius polítics, de les seves mancances intel·lectuals, o d'ambdues coses alhora.
