Circ

Tenia entrada per anar a la darrera sessió d'ahir del Festival Internacional del Circ de Figueres, però un viatge tan grat com inesperat ha passat davant i el meu tiquet ha estat per a un altre. Seguint Santiago Rusiñol, “l'alegria que passa” haurà fet parada a l'Empordà per quarta vegada i, mentre que molts de vostès hauran tingut el goig de seure a les grades de la gran vela que aquest any s'ha estrenat, un servidor ho ha d'imaginar de lluny estant, i puc dir que el plaer de l'evocació i l'enyor del que m'he perdut tenen el mateix volum. L'atzar de la vida ha fet que dos amics em siguin el càlid fil conductor que m'uneix a l'espectacle estimat per modernistes, tant com els darrers romàntics alemanys s'abocaven a l'òpera. De Genís Matabosch no puc evitar parlar-ne sense veure'l per París, amb setze anys i d'excursió de fi de batxillerat, corrent d'un arxiu a l'altre, d'una biblioteca a l'altra, cercant febrilment documentació sobre la seva gran dèria, durant el temps lliure que els seus companys dedicaven a fer d'estudiants corrents. Ha passat molta aigua pel Manol de llavors ençà, i ara és el director de l'efemèride que ha plantat a Figueres. En el camí fet s'ha trobat amb uns quants episodis que avui dormen a la cuneta dels records: el que va fer traslladar el festival del castell de Sant Ferran al Clos de Fires; l'anhel frustrat de constituir un museu del circ a la Sala Edison que, de passada, hauria salvat can Cusí de la ruïna i de la vergonya els responsables; el fariseisme de qui volia vetar l'actuació d'animals a la pista en nom de la tontorronería –els polits en diuen bonisme– que, en paraules del mateix GM, ignora el patiment de les bèsties als escorxadors, laboratoris i vedats de caça; la intenció –desconec en quin punt es troba– de reprendre un museu del circ, ara a l'espai i baluerna que ha deixat la vella presó del carrer de Sant Pau, cara, no pràctica i basardosa per a l'imaginari col·legi que algú hi vol veure. Etc.

L'altre amic que em connecta amb el circ és Josep Valls. Valls, avui president de l'Associació d'Amics del Festival del Circ de Figueres, s'ha avingut a projectar el seu entusiasme per fer bullir aquesta olla que ha posat al foc GB. I Valls, per qui no ho sàpiga, quan encara de grat un assumpte així, hi posa bon humor, feina, dedicació, atenció i el que faci falta perquè les coses tirin endavant. El fet que l'alcaldessa Marta formi part de la penya permet una escletxa quant al que cal consolidar a Figueres del que Cecil B. DeMille en va dir “l'espectacle més gran del món”.