Autòpsia d'una família

La compareixença dels membres de la família Pujol Ferrusola es va allargar ahir davant la comissió contra el frau fiscal del Parlament. L'atenció de la jornada se centrava, sobretot, en les declaracions d'Oriol Pujol, imputat en alguns casos de presumpta corrupció política. La partida de ping-pong va tornar a ser agra. Els representants dels diversos grups polítics tractaven l'exsecretari general de Convergència Democràtica com un culpable i ell es defensava com un innocent. Qui va guanyar? Hi hagué un cert empat. Com sol passar aquests dies, aquells qui ja han condemnat la família Pujol com la màxima representant d'un “règim” al qual cal fer l'autòpsia hi van trobar elements que els confirmen la intenció. Els qui volen veure en tot aquest serial una campanya que busca només fer mal fondo a l'expresident i aconseguir la rebolcada que les urnes no els van permetre mai també en van sortir reforçats. Tot això cap a on va? La comissió contra el frau busca debades traure conclusions que només aclariran els tribunals. I no se'n sortirà perquè hi ha partides estèrils que es poden fer eternes sense vencedors ni vençuts. Els interrogatoris, ni que siguin de tercer grau, sovint no aclareixen innocències ni culpabilitats. Però potser també la comissió persegueix un altre objectiu: jutjar sumàriament l'expresident Pujol i els 23 anys del seu govern. Això és més complicat. Ses senyories haurien de deixar aquesta pretensió als historiadors. Perquè demana més distanciament i menys interès.