Recuperar la il·lusió

Quan ho diuen totes és que és veritat, diu la dita. Ara ho diu tothom. Els partidaris i els hostils. Deu ser veritat. Diuen que l'impuls, la il·lusió, sobiranista ha perdut aire. Per molt que les entitats que l'animen reviscolen, la percepció es manté. N'hi ha que se'n lamenten i n'hi ha que se n'alegren. Els teòrics del suflé canten victòria. Les victòries abans d'hora solen passar factures amargues. En tot cas, fins i tot les enquestes recullen la sensació. N'hi ha una, la darrera, que va més lluny. Que rebaixa molt la intenció de vot de Convergència i Esquerra. Ja no sumen majoria absoluta. Només ho fan, per pèls, amb la participació necessària de la CUP. Alícia Sánchez-Camacho i Albert Rivera salten per les teulades. Que vigilin les relliscades. Les teulades, a més, són altes. Les caigudes fan mal. Analitzada l'enquesta en qüestió amb fredor i sense febrades, no n'hi ha per a tant. Hi ha un traspàs de vot de Convergència a Esquerra, que no creix tant com es pensava perquè la CUP també en trau profit. Hi ha la irrupció de Podemos, que afecta més el bloc unionista. I hi ha un intercanvi d'escons entre el PP i Ciutadans. Ara, si la tendència es manté, Convergència i Esquerra s'ho hauran de mirar. Oriol Junqueras va argüir, per justificar el rebuig a la proposta d'una candidatura unitària, que les dues forces feien la majoria absoluta en totes les enquestes. Això ha canviat. Potser recuperar la il·lusió vol dir també canviar l'estratègia. L'estratègia de les sigles per davant.