Opinió

Viure sense tu

La corda

Catalunya no és un ermot cultural

Doble­gar la fusta fins a acon­se­guir que tin­gui l'el·lipse que demana un violí, o una viola. Això és cosa d'uns pocs. Dels luti­ers. Després els músics a l'hora d'afi­nar-los aga­fa­ran la consciència que els trans­met la fusta, bus­ca­ran la per­fecció de la nota i que el so no se'ls escapi, que tre­ba­lli arren­gle­rat i des­xi­frant un codi harmònic escrit fa 300 anys.

Josep Colomé, que és con­cer­tino de l'Orques­tra de l'Audi­tori Josep Car­re­ras de Vila-seca, que diri­geix Xavier Pas­trana, farà aquest procés demà quan inter­preti amb els seus com­panys d'aquesta for­mació pro­fes­si­o­nal les dues sim­fo­nies de Mozart amb què es pre­sen­ten al Casal del Metge de Bar­ce­lona. És el pri­mer d'un cicle de tres con­certs, amb el Mozart més pur: la sim­fo­nia per a violí i viola (Mari­ona Oliu) i la 29 K 201 que inter­pre­ten dem­peus, com s'esti­lava al bar­roc. Solé Lut­hier els cedeix ins­tru­ments de corda del 1800, de manera que el so s'acosta al que devien sen­tir les oïdes del mateix Mozart. L'el·lipse d'aquesta fusta és també la que han seguit molts dels músics d'aquesta orques­tra que tenen algun vin­cle, ja sigui perquè s'hi han for­mat o hi han tre­ba­llat, amb el Con­ser­va­tori de Música de Vila-seca, i que ho dei­xen tot i es des­pla­cen des de Lon­dres o de Valla­do­lid per tocar ple­gats. L'aposta de Vila-seca pels ense­nya­ments musi­cals, que ve del 1974 (Tie­les, Claret, Redondo, Tarrés, res­so­nen en la memòria), dóna aquests fruits entre molts d'altres. També ali­menta la fira de música al car­rer, un gran apa­ra­dor pop i d'altres músiques, o alena la Camera Musi­cae de Tomàs Grau, o el cor de cam­bra femení Scherzo. Dis­po­sar d'un equi­pa­ment, pro­fes­so­rat, alum­nes, audi­tori i pro­gra­mació regu­lar modula un poble, el seu entorn i de retruc el país. Forma músics i públics, que no han d'engrei­xar cot­xes de línia per omplir els espais musi­cals de Bar­ce­lona, sense més ni més. I quan ho fan, ho fan amb oïda i sen­si­bi­li­tat entre­nada. Però ara és Vila-seca qui fa sonar la seva orques­tra a la capi­tal, perquè, mal­grat les difi­cul­tats, Cata­lu­nya no és un ermot cul­tu­ral.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia