L'endemà del 8 de març

Les persones que circulen per l'AP-7 a l'altura de Domeny i les que entren a Girona pel nou accés Girona Oest deuen haver observat que en el polígon industrial que hi ha arran de l'autopista s'han aixecat dues noves construccions. La més visible és una nova ampliació de la fàbrica Nestlé, un bloc de color blanc que demostra que és una indústria que va endavant, que creix donant feina i generant riquesa. L'altra construcció és més baixa i menys voluminosa. No obstant és ben visible, sobretot de nit. És una estructura de tres cares amb les lletres Club a la part de dalt, coronada pel perfil d'una dona nua asseguda sobre una lluna. És el nou local d'un prostíbul que des de feia més de 25 anys estava obert a tocar de l'aeroport de Girona. La Nestlé i el Club la Luna estan, doncs, ara al mateix carrer, davant per davant. Curiós país, el nostre, que és capaç de tenir empreses com aquella i al mateix temps tolerar que segueixin existint, i fins i tot que agafin més volada, llocs on tots sabem que es degraden, s'humilien i s'esclavitzen les dones. A la nit la imatge de Girona que veuen els automobilistes és la de la ciutat com a teló de fons i en primer pla el rètol lluminós del club. Però no és una qüestió d'imatge la que ens ha de preocupar. En aquesta època en què l'activitat de qualsevol establiment comercial o industrial està regulada i pot ser controlada, sorprèn que se segueixin obrint locals que no declaren l'activitat i el negoci que efectivament fan (el club va demanar llicència per a una “activitat recreativa d'un establiment públic amb reservats annexos”). Sobretot ens hauria de preocupar que no es controli amb rigor la situació de les dones que hi són. Hem de reconèixer que no sabem quantes esclaves sexuals viuen al nostre territori, quantes dones han estat enganyades i estan retingudes contra la seva voluntat. L'any 2010 es va modificar el Codi Penal per posar fre a les màfies que controlen les xarxes, establint càstigs per al tràfic de persones que són explotades sexualment. Tot i això, el darrer informe (2015) Eurostat sobre tràfic d'éssers humans no detecta cap reducció d'aquest crim. Seguim igual. Ens emocionem i ens indignem amb pel·lícules que ens parlen de l'esclavitud en temps i llocs llunyans
(fa poc 12 anys d'esclavitud i aquests dies Selma),
però fem com si no volguéssim acabar de saber què passa amb les dones esclaves que respiren el mateix aire que nosaltres. Impotents davant d'aquest desastre, almenys n'hem de seguir parlant.