La festa de les enquestes

Espanya s'ha convertit en una tómbola. La tómbola de la intenció atribuïda de vot. No passa dia sense que un diari, una ràdio, una televisió, un cec o un vident publiquin una enquesta electoral. Els que en viuen
estan de festa. Santa Demoscòpia ens empari! Cada sondeig és diferent de l'anterior. N'hi ha d'enormement contradictoris publicats el mateix dia. Qui no riu és perquè no vol. Una de dues: o l'opinió pública s'ha tirat la manta al coll i ha decidit enganyar els qui fan preguntes o s'ha escampat el virus de l'arbitrarietat. Segons una de les darreres, ben sonada, Podemos ha baixat en intenció directa de vot fins al 22,5 per cent; el PSOE se situa al darrere com el principal partit de l'oposició (he!), amb el 20,2; el PP s'ha de conformar amb un penós tercer lloc, amb el 18,6, i Ciutadans puja posicions fins
al 18,4 per cent. El resultat de Ciutadans sorprèn tiris, troians i tortosins. Encara sorprèn més que Albert Rivera sigui l'únic dirigent polític que aprovi a Espanya, per sobre del messiànic Iglesias. Què els passa, als espanyols? D'on els vénen aquestes febrades? Resulta grotesc que els partits pugin i baixin sense causa justificada que ho pugui explicar. Els politòlegs deuen estar despistadíssims. O no, perquè han entrat tots a Podemos i ara tenen altres preocupacions. I si es tracta de la tele? I si és la tele qui destrona reis i proclama prínceps? Si els espanyols es mouen a colp de pantalla, que els déus els emparin. Grècia serà una broma, comparada amb Espanya.