Podem... enganyar-nos

És evident que una de les bases amb les quals compta per a intentar treure un bon resultat electoral Podem/Podemos és la novetat. No sabem gran cosa d'ells, no tenen recorregut, la traçabilitat del seu treball és encara difusa. Per això intenten atrapar gent de tot l'espectre ideològic i no li fan el lleig a res: quan tinguen els vots ja decidiran què en fan. Que, com és ben sabut, tindran quatre anys de marge. El càlcul sobre quan havia d'emergir Podem/Podemos segurament era encertat, però la situació del país i d'Europa l'ha accelerat massa, pel que ells comptaven. Desperten simpatia perquè sembla ser que volen fer veure que trenquen amb tot, però la cua se'ls comença a fer visible. En part perquè diuen coses incomprensibles com que Botín no és casta o que voldrien que Felipe de Borbó fos president de la república. En part perquè callen –encara no els he sentit ni una sola declaració de solidaritat amb res que siga català–. En part, també, perquè comencen a veure's obligats a votar. I quan voten es delaten. Dimarts, al Parlament Europeu, l'incansable Ramon Tremosa va proposar una votació que critiqués el centralisme espanyol pel que fa a la xarxa de ports i aeroports, incomprensible en un espai com l'europeu. Va ser un èxit perquè entre els de fora ningú no pot entendre com funciona això, però també perquè el PP espanyol es va equivocar i va votar el que no tocava. La dada rellevant, tanmateix, és qui va votar a favor i qui ho va fer en contra. A favor de l'esmena; és a dir a favor de la crítica al centralisme, van votar bàsicament els diputats catalanistes. I en contra?, doncs els espanyolistes, entre els quals òbviament tot els de Podemos. Que conste.