El millor pacte

El millor pacte és el que es fa. El millor “principi d'acord” que han pogut subscriure Convergència Democràtica, Esquerra Republicana, Esquerra Unida i Alternativa –que encara l'ha d'aprovar–, Moviment d'Esquerres, l'Associació de Municipis per la Independència, l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium és el que han subscrit. Un acord precís en l'ambigüitat. És a dir, en aquells aspectes que separen les conviccions i l'estratègia dels diferents partits. És ben sabut que Convergència i Esquerra discrepen en dos punts importants. El primer afecta la reacció immediata que caldria tenir al Parlament si les forces partidàries de la independència guanyen les pròximes eleccions. Esquerra proposa una proclamació d'independència i Convergència proclamaria una obertura formal de negociacions amb Madrid i Brussel·les per arribar-hi. El pacte es refereix a “una declaració solemne del Parlament de l'inici del procés que ens ha de dur a la constitució d'un nou estat o república catalana”. Empat intel·ligent. La segona discrepància entre Esquerra i Convergència afecta el referèndum que proposa aquest darrer partit com a final del procés. Convergència el demana i Esquerra el rebutja. També ací la solució ha estat salomònica: “Culminació democràtica del procés per part del poble de Catalunya.” Que pot ser tant un referèndum d'independència sense les traves de l'Estat com un de constitucional. En paus. Bon acord. El millor. La llàstima és que en la bugada s'ha perdut el llençol d'Unió. Per ara.