Qüestió de tots, això de matar

L'hipo­condríac com­pul­siu, que viu pen­dent de les 100.000 apli­ca­ci­ons de telèfon que li expli­quen tot el que cal saber sobre la salut, pro­cu­rarà no abeu­rar-se a l'aixeta de la cuina, no fos cas que en comp­tes d'aigua ragi el com­bi­nat homi­cida a base de sucs pro­ce­dents de l'acti­vi­tat agrícola. El mateix temorós inten­tarà omplir-se de pas­ti­lles per com­ba­tre aques­tes dimi­nu­tes partícules assas­si­nes del coles­te­rol que viuen ama­ga­des en tants ali­ments de con­sum quo­tidià. Un cop s'hagi asse­gu­rat que tot està bé i que el seu orga­nisme viu lliure d'ame­na­ces es tan­carà a casa per evi­tar ser víctima de l'angoixa del canvi climàtic. A la fi, com tot­hom, morirà, però entre tots també podríem fer per manera de posar-li-ho més difícil, això de morir.