Moments difícils

Quan parlàvem que després de l'èxit del 9-N i fins al dia que votéssim de veritat per la independència hauríem de passar per “moments difícils” jo, sempre de massa bona fe, no m'imaginava això. Això que està passant, vull dir. Em pensava, i em penso que no era jo sol, que aquests “moments difícils” tindrien a veure amb una ofensiva sense precedents i per terra, mar i aire de tots els poders de l'Estat contra els partidaris del procés cap a la independència, estratègicament agrupats en una unitat d'acció que des d'Espanya es veuria com un desafiament seriós i real.

No em pensava, i ara ja em poden dir il·lús, que els “moments difícils” ens els estiguéssim plantejant nosaltres mateixos dia sí dia també. Quan dic nosaltres, vull dir sobretot els nostres representants polítics, perquè em pensava també que per una vegada a la vida s'haurien adonat que una cosa és el politiqueig que han practicat durant anys i
panys i una altra cosa és quan la història et reclama i t'exigeix estar a l'altura del moment més decisiu per a Catalunya en com a mínim tres segles.

La realitat, però, és tota una altra. La maquinària de l'Estat no ha abandonat la velocitat de creuer contra el procés i, si cal, inhabilita jutges o rehabilita corridas de toros. Però no s'ha vist exigida a plantejar situacions extremes. Els indicadors assenyalen que l'statu quo està remuntant. Però per incompareixença dels partits favorables al procés.

A vegades seria millor no fer res abans que fer segons quines coses. Com ara aquesta escenificació de divendres d'un preacord per al full de ruta. Si després d'anunciar-lo han de sortir els que hi eren per matisar si és o no el que sembla és que no és res de bo. Només un altre error. No cal que surtin en Rull o en Nuet o qui sigui a precisar què han fet. Ja els ho dic jo: una-escenificació-d'un-principi-de-preacord-que-no-està-ni-firmat-per-avançar-cap-a-un acord-que-permeti-uns-mínims-punts-comuns-per-començar-a-establir-uns-mínims-assumibles-per-a-la-majoria-de-partits-parlamentaris-per-si-es donen-uns-determinats-resultats-el-27-S-avançar-a-partir-d'un-full de-ruta-que-cadascú-llegiria-segons-les-seves-conveniències. Sí, això tan llarg o més. O sigui, res.

Se suposa que els independentistes hem d'estar tranquils perquè es veu que CDC i ERC negocien discretament. Potser sí, però, ¿estaran a l'altura de la història, que al final és del que es tracta?

En tot aquest context,
que el CEO doni un 44% al sí a la independència em sembla una notícia estratosfèricament bona. S'imaginen si els partits exercissin la responsabilitat que el moment els reclama?