Sensibilitat

Ahir el Banc Central Europeu va inaugurar el seu nou edifici a Frankfurt. Es tracta d'un gratacel impressionant, obra de l'estudi vienés Coop Himmelb(l)au, que ha costat cinc-cents milions d'euros. Això és, però, el preu de l'edifici perquè a banda hi ha el preu del terreny, que és un preu alt, ja que per una previsió del Tractat de la Unió Europea l'edifici està obligat a ser dins dels límits municipals de la ciutat de Frankfurt. Que són uns límits cars.

La inauguració del nou edifici, que allotjarà totes les dependències del BCE fins ara distribuïdes en tres torres diferents, va ser acompanyada de violentes manifestacions per grups que protestaven per diferents coses, totes aquestes al final vinculades al banc. Els uns protestaven per la poca sensibilitat d'erigir una torre com aquesta enmig de la crisi. Els altres, per les polítiques d'austeritat impulsades els darrers anys per la Unió Europea. I finalment hi havia els qui protestaven directament contra el capitalisme.

Sol passar que aquest tipus de concentració reuneix des dels maximalistes fins als pragmàtics. I de fet sol ser la insensibilitat d'aquells contra els qui protesten la que fa augmentar el cercle de protestants des dels maximalistes —que sempre hi són– fins als pragmàtics. Aquests solen apuntar-s'hi cansats i impotents perquè no veuen la manera que canvie l'estat de coses i en aquest sentit la manifestació d'ahir hauria de fer pensar la UE. A Frankfurt, ahir no hi eren només “els de sempre” i això va passar perquè és evident que els europeus vivim avui molt pitjor que fa cinc anys. Que al final és aquest el tema.