Assalts que no es veuen

Una de les desgràcies que té l'afer del setge al Parlament és que a tots plegats la raó se'ns en va anar pels ulls. Tots els judicis fets (el primer, el segon, el de les valoracions, el de les tertúlies) s'han basat en la força de les imatges. Pintar una gavardina amb una creu fa molt mal d'ulls i pensar que allò pot quedar impune també. Però condemnar a tres anys de presó una persona que es va encarar amb un diputat també provoca indigestió. I si a sobre repasses unes altres imatges sense càstig encara més: l'assalt a la Blanquerna de Madrid (on també hi havia diputats) quedarà amb una qüestió de faltes. A l'altre extrem ens trobem assalts que no es veuen, dels quals tenim ben poques imatges. Aquesta setmana, amb molt poc soroll, el govern espanyol ha comunicat a la Generalitat que es carrega el Diari Oficial (DOGC). Sí, certament un problema aparentment poc prioritari però un assalt en tota regla a l'autonomia de Catalunya. La voluntat del govern Rajoy és carregar-se totes aquelles administracions duplicades. Evidentment, en cas d'empat es carregarà l'autonòmica. Entre el Defensor del Pueblo i el Síndic de Greuges, Ribó, estàs nominat. Entre el Servei de Meteorologia de Catalunya i l'Agència Espanyola de Meteorologia farà caure la primera. La cosa tindria credibilitat si després de 30 anys d'haver traspassat les competències de salut s'hagués carregat el Ministeri de Sanitat. I ara el DOGC, o el que és el mateix: la Generalitat no tindrà poder ni per deixar constància de fets administratius. Tot passarà pel BOE i per tant sempre s'haurà de passar pel sedàs de La Moncloa, que controlarà totes les comunicacions oficials de la Generalitat. A més, això ha d'entrar en vigor l'1 de
juny, dos mesos abans que el 3 d'agost quedin convocades les eleccions del 27 de setembre. Quan Alícia Sánchez-Camacho diu que el 27-S no hi haurà eleccions potser és perquè sap alguna cosa que la resta de catalans desconeixem.