La publicitat via ‘e-mail'

Cada matí, quan obro el correu de l'ordinador, m'haig de fer un fart d'esborrar missatges publicitaris. I no dos o tres, sinó una llista que no s'acaba mai, i en diversos idiomes. Per què rebo anuncis, propostes i suggeriments que m'arriben, per exemple, de llocs tan llunyans com el Brasil? I ben diversificats, a més, perquè van des de citacions judicials fins a promeses de dinheiro e prosperidade o com esdevenir multimilionari emulant els jueus nord-americans, un terç dels quals ho són. Per cert, el tema de les citacions judicials té la seva gràcia, perquè ja n'he rebut dues, una, del Brasil, i una altra, dels EUA, exactament de San José de Califòrnia. En cadascuna d'elles se'm citava perquè em presentés davant un tribunal tal dia a tal hora, i se'm deia que, si no ho feia, hauria d'atenir-me a les inevitables conseqüències jurídiques. Per saber més detalls de l'assumpte, havia de clicar un determinat phishing. Compte! Els informàtics d'aquesta casa ens han advertit del perill que comporta accedir-hi, perquè s'obriria la porta a un tipus de virus que es pot fer l'amo de l'ordinador.

Un altre model de missatge, menys perillós que els esmentats requeriments judicials, és el dels endevinaires del futur, com ara el d'una potente vidente espiritista o el de Miranda la Gitana. I també el dels que et fan proposicions deshonestes, generalment signats per dames maduras calientes o per una gentil italiana que et pregunta si ti piacerebbe fare l'amore tutta la notte. També hi ha anuncis menys suggeridors, com els que t'ofereixen tòners d'impressora, ordinadors, contractes telefònics, viatges a països exòtics, automòbils, préstecs immediats, etcètera, etcètera. Sigui com sigui, la publicitat via correu electrònic resulta, pel que sembla, permanent, persistent i inevitable. El més curiós del cas és que els ordinadors d'aquest diari tenen instal·lada una carpeta específica per a la correspondència considerada spam, i a la qual només van a parar quatre o cinc correus brossa, i a vegades, sense que se sàpiga ben bé per què, també correspondència normal.

La publicitat ja no es limita només a vendre'ns coses des de la premsa gràfica, la televisió, la ràdio, les tanques a la via pública, les bústies o el telèfon (les trucades, que pesades i inoportunes, a vegades!), sinó que se'ns fica al moll de l'os via e-mail. Paciència!