BCN Hagadàs
Són aquestes coses que té la història, i la vida. En el mateix palau que fou seu de la Inquisició espanyola, a la plaça del Rei, escenari de tantes condemnes a mort, turment, assots, galeres, exili i escarni públic per dissidència religiosa, han tingut lloc les jornades BCN Hagadàs. Història, narrativa i llegat artístic, organitzades pel Museu d'Història de Barcelona (MUHBA), amb un centenar d'assistents i especialistes de diferents països. Han estat el preàmbul de la magnífica exposició inaugurada aquesta setmana al Tinell, que romandrà oberta durant uns mesos i que ja ha començat a atreure l'interès internacional per la seva singularitat sense precedents.
Les hagadàs són els manuscrits que contenen el ritual del sopar pasqual jueu i, justament, el Péssah, la Pasqua, és la celebració més important del calendari religiós jueu. Algunes de les hagadàs amb un valor artístic més reconegut van ser fetes a Barcelona, o dins l'àrea lingüística catalana, on existiren comunitats jueves molt destacades per la seva aportació cultural i científica. Aquestes hagadàs, textos manuscrits bellament il·lustrats, encomanades per famílies del call barceloní o d'altres indrets, eren, sovint, un regal, per exemple de noces. Tant la transcripció escrita com la il·luminació eren, de fet, un treball estrictament professional en què participaven jueus i cristians que, vivint al mateix lloc i època, compartien un mateix estil, i també uns models iconogràfics determinats. Per això, el subtítol de l'espectacular exposició esmentada és L'esplendor jueva del gòtic català, ja que la confecció d'aquests manuscrits il·lustrats es produeix, simultàniament, amb l'esclat desbordant del nostre gòtic i amb una Barcelona que ja era una capital cosmopolita, un espai urbà obert a la innovació i la creativitat.
Es dóna la circumstància que bona part de les hagadàs més ben valorades per la seva notabilitat artística, entre les que han arribat fins als nostres dies, van ser fetes aquí, però amb la destrucció dels calls a finals del segle XIV i l'expulsió dels jueus, un segle més tard, les hagadàs van córrer la mateixa sort que aquells que n'havien esdevingut propietaris i van acompanyar-los en la seva dissort i el seu exili. Ara, el MUHBA ha tingut l'encert d'exhibir catorze d'aquestes hagadàs, nou de les quals directament exposades al Tinell, i les altres cinc, que ja no poden viatjar, poden ser consultades, in situ, ja que han estat digitalitzades, full per full. Es tracta d'una oportunitat excepcional de poder veure juntes aquestes meravelles de l'art i la cultura, tornades a casa quasi set segles després, una oportunitat que, difícilment, tornarà a produir-se mai més en el futur, atès el seu estat delicat de conservació que requereix poca mobilitat i el màxim d'atencions.
De totes, la que té un reconeixement més internacional és la famosa hagadà de Sarajevo, que exhibeix amb naturalitat les quatre barres. La fama li ve no sols del seu innegable valor artístic per la qualitat de la cal·ligrafia i de les imatges, sinó també per l'atzarosa vida que ha conegut, fugint de totes les persecucions, des de la Inquisició fins als nazis, i havent-se salvat després de ser secretament servada en una... mesquita! Actualment és propietat del govern bosnià i el seu valor monetari és incalculable, ja que fa vint anys oscil·lava a l'entorn dels mil milions de dòlars. L'exposició, amb un disseny que s'adiu com l'anell al dit al Tinell, degudament acompanyada de panells, música i paraules, és un regal per a Barcelona i tot el país. Ningú mínimament sensible a la cultura i a la història no pot deixar passar l'oportunitat d'assistir-hi. I tenint en compte el molt que costa l'organització d'un muntatge així, fóra bo que, de cara al futur, s'hi pogués trobar una destinació estable i en condicions on l'esforç ara dut a terme tingués continuïtat i utilitat en el futur, de manera permanent.