La por global
L'impacte de la tragèdia de l'avió de Germanwings que dimarts passat s'estavellava als Alps marítims francesos poc després d'enlairar-se de Barcelona ha estat un trasbals europeu i planetari. No és el primer sinistre aeri ni malauradament serà el darrer. El formiguer de vols que creuen l'espai d'Europa central formant una teranyina sincronitzada d'avions que van i vénen en totes direccions, constantment, pot derivar en una tragèdia. Si les estadístiques ens diuen que per cada accident d'aviació hi ha més de quatre milions de vols arreu del món, la sinistralitat aèria és relativament baixa. Però les circumstàncies de la mort de 150 persones destruïdes a 2.000 metres d'altura per la voluntat expressa d'un copilot de 28 anys, alemany, d'una companyia de baix cost de Lufthansa han colpit la consciència global. Ha augmentat la por en un món en què es mata diàriament per motius polítics, ètnics, econòmics i religiosos. En l'excel·lent diàleg entre Zygmunt Bauman i Leonidas Donskis, Ceguera moral, (Paidós), publicat recentment, es parla de la pèrdua de sensibilitat en els temps de modernitat líquida. La por i la modernitat són germanes bessones en el món feliç en què creiem viure. Les tres raons per estar espantat, ens diu Bauman, són la ignorància sobre el futur, la impotència de no poder evitar un cop o desviar-lo abans que ens esclafi i la humiliació. No és un fenomen nou. Els humans han conviscut amb la temença permanent des de temps immemorials. Però el domini de la naturalesa mitjançant la ciència i les noves tecnologies ens havia deixat un marge molt petit d'equivocació. Així ho crèiem.
Els avions que destruïren els símbols més emblemàtics del sistema americà l'onze de setembre de 2001 foren un senyal sinistre del que vindria fins avui. Una força de procedència islàmica, perfectament sincronitzada, assassinà més de 3.000 persones que s'enfonsaren amb les Torres Bessones de Nova York. Els avions eren americans, els pilots i el passatge també. Aquell terrible atemptat colpejava territori americà. La reacció és prou coneguda. Primer, tot el món es posà al costat dels Estats Units. Fins i tot hi hagué acord internacional per fer caure el règim talibà d'Afganistan. Però l'obsessió per la seguretat del president Bush va fer que s'obrís un nou front bèl·lic a l'Iraq sense que hi hagués una causa comprovada per anar a una nova guerra. De fet, les dues guerres s'han perdut i l'odi que ha generat en segments de la societat musulmana ha desfermat una espiral de violència que ha afectat Madrid, Londres, París i altres indrets del món islàmic.
Estat Islàmic és una resposta de les cavernes de societats destruïdes per destruir la civilització occidental. La matança de turistes a Tunísia fa gairebé dues setmanes per una patrulla armada d'Estat Islàmic és un intent de desestabilitzar l'única experiència positiva de les primaveres àrabs que començaren precisament en una ciutat provinciana de Tunísia l'any 2010. Fa unes setmanes, 21 cristians coptes foren arrossegats a una platja líbia acompanyats individualment pel botxí que els tiraria un tret al cap. Totes aquestes barbaritats són filmades i penjades a les xarxes socials perquè ho vegi tot el món. Els disbarats destructors dels iconoclastes d'Estat Islàmic abasten museus que contenen tresors de l'antiguitat o esglésies cristianes que tenen centenars d'anys d'història. Tot el que no respon al criteri d'aquest estrany califat cal destruir-ho. Persones i coses. Tot. La violència és corresposta amb atacs occidentals a la zona sense fronteres d'Estat Islàmic i també amb l'entrada de la coalició liderada per l'Aràbia Saudita que està bombardejant el Iemen, que està sent atacat per la tribu dels hutis, molt propera a l'Iran. El president del Iemen viu refugiat a Riad.
A Europa hi viuen 41 milions de musulmans. La gran majoria són persones que no pretenen pertorbar la pau dels països d'acollida. Però hi ha minories organitzades que prediquen el gihad i que recluten joves per anar a defensar Estat Islàmic. Els Mossos saben quina importància tenen aquests agents a Barcelona i arreu de Catalunya. Vivim tranquils però amb pors profundes. Por de la fragilitat de l'economia, de les incerteses polítiques, de la violència que ens mostren les notícies, de la pèrdua de llibertats que en bona part ens faciliten les noves tecnologies.
El que va passar pel cap d'Andreas Lubitz, el jove alemany que va assassinar 150 persones que pretenien arribar a Düsseldorf, ha afegit més pors en la consciència col·lectiva.
