Àngel Guimerà, avui

L'expectació era enorme davant del Teatre Novetats de Barcelona. S'hi estrenava una obra d'Àngel Guimerà, l'autor d'èxit, tant en aquells moments, com ara. L'artífex de ‘Mar i cel' i el que mata el llop a ‘Terra baixa'. Obres que també estan en cartell actualment. S' atrevia amb un argument delicat: el drama ‘Jesús de Natzaret', que resseguia la figura de Crist i de la tropa que va acompanyar-lo en el seu tràgic destí. La direcció era d'Enric Borràs, que també interpretava el paper principal. La música, d'Enric Morera, en una partitura inèdita dedicada a Isaac Albéniz. Amb decorats de Vilomara. Però Guimerà no es limitava a seguir les pautes de les escriptures sagrades: hi incorporava la seva habilitat de poeta per donar una visió diferent del relat evangèlic. Amb un gran respecte envers les figures que compassen el drama sacre, però vestint-les d'una humanitat poc comuna. Com Maria de Magdala, que gosava proposar al mestre: “Oh, fill de Natzaret, et volta la soledat i mors de melangia, ta paraula d'encens ningú l'escolta, i jo per dar-te un món el furtaria. Sigues tot meu, jo sota esclava, fugim per sempre d'altres ulls de dona, allà al desert, on lo trepig s'acaba, en mos braços jauràs com sobre l'ona...” Un agosarament en el context d'aquella societat clerical i tancada. Corria la brama que el bisbe no la deixaria representar. Però els bons oficis de l'empresari de teatre Salvador Mir van aconseguir-ho. L'obra es va presentar amb la seva màxima esplendor i el públic la va aplaudir repetidament.

Han passat cent vint anys des d'aquella estrena. Després es va fer un gran silenci. Mai més ha pujat a
un escenari, entre altres qüestions perquè el muntatge –quaranta musics i seixanta actors– era econòmicament inviable i pels esdeveniments de la història.

I no obstant, el vers de Guimerà conserva un frescor i una actualitat que apassiona qui l'escolta. Josep Maria de Sagarra diu: “La seva producció teatral ve a plantar-se sobre la pell nerviosa de l'actualitat. Digne, elegant i apassionat en el seu volum.” I hom queda astorat en sentir-lo, perquè els sentiments i les contradiccions humanes tenen una frescor que semblen relacionades amb els fets que estem vivint.

Una revisió d'aquest text es presenta dimarts i dijous vinent a La Planeta, en una lectura del Grup Proscenium. Adient amb la Setmana Santa que corre en aquests dies. Una de les poques ocasions en què la gent de Girona ens aturem uns instants per reflexionar –cadascú pel seu compte– sobre la transcendència de la vida i de la mort que ens suggereixen els actes d'aquesta setmana. L'aturada general i el silenci propi de les absències convida a reviure un drama que conviu amb nosaltres des de fa dos segles.