Països Catalans

Una de les expec­ta­ti­ves que hem per­dut en les últi­mes (3 o 4) dècades és la d'arti­cu­lar els Països Cata­lans. No em refe­reixo tant a la uni­fi­cació política, que, en els moments de màxima defensa, només ha tin­gut el suport de veus molt mino­ritàries, sinó a la uni­fi­cació de la cul­tura i, en espe­cial, de la llen­gua; és a dir, de l'àmbit lingüístic.

L'Estat de les auto­no­mies, des del seu inici sota governs de cen­tre (UCD), com en el decurs dels governs de l'esquerra (PSOE) i dels governs de la dreta (PP), i durant diver­ses eta­pes amb la torna de par­tits cata­lans (de Cata­lu­nya), sia el PSC o sia CiU, no només ha bar­rat el pas a la uni­tat de la llen­gua cata­lana, sinó que ha tre­ba­llat obses­si­va­ment a favor de la segre­gació. I ho con­ti­nua fent perquè, para­do­xal­ment, mal­grat la pruïja acul­tu­ra­dora, encara no se n'ha sor­tit del tot.

En tenim dos casos recents. L'un, la llei de reco­nei­xe­ment, pro­tecció i pro­moció de les senyes d'iden­ti­tat del poble valencià, apro­vada pel corró del PP (valencià); i, l'altra, la fi de la recepció dels canals Super3 i 3/24 a les Illes Bale­ars, també per gen­ti­lesa del PP (en aquest cas, balear). En ambdós casos, la uni­tat de la llen­gua torna a retro­ce­dir, mal­grat les pro­tes­tes d'amplis sec­tors de les soci­e­tats valen­ci­ana i balear.

A banda de donar, ara, fàcil­ment, la culpa al PP, allò més pre­o­cu­pant és la poca sen­si­bi­li­tat del gruix del cata­la­nisme polític i de la soci­e­tat cata­lana (de Cata­lu­nya) en la defensa del que, si en veri­tat tinguéssim sen­tit d'estat, hauríem d'ano­me­nar “cata­la­no­fo­nia”. Tret de la CUP, si no vaig mal infor­mat, cap altra for­mació pri­o­ritza el marc men­tal dels Països Cata­lans. Segons sem­bla, l'arti­cle 145.1 de la Cons­ti­tució Espa­nyola ens ha afec­tat també a nosal­tres; el que diu: “En cap cas s'admetrà la fede­ració de comu­ni­tats autònomes.”

Tenim una tendència, des de Cata­lu­nya, a obli­dar o a igno­rar, ja no diguem la Cata­lu­nya del Nord, sinó el País Valencià i les Illes Bale­ars. I fent-nos còmpli­ces de les fron­te­res (autonòmiques), anem des­fent la llen­gua men­tre l'anem fent.