L'horror

Tractant-se d'un article setmanal, alguna cosa m'impulsava a escriure sobre la terrible mort dels ocupants de l'avió de Germanwings Barcelona-Düsseldorf. Em sembla una mica marcià parlar de qualsevol altre tema de la setmana o d'alguna anècdota personal com faig a vegades. Però també em costa molt escriure alguna cosa sobre aquesta tragèdia. Em preocupa no dir res interessant o que ja s'hagi dit i no valgui la pena repetir-ho. I no tinc coneixements en aviació ni en comportament de les persones, que és cap a on ha derivat la qüestió després de saber-se que el copilot Andreas Lubitz va fer estavellar premeditadament l'avió. El més sincer que puc fer és exposar reflexions personals per acabar concloent que no puc entendre de cap de les maneres que passin coses com aquesta. I que potser això és el que toca i no hi ha gaire res més.

Els que hàgiu vist la sèrie Breaking Bad tindreu molt present aquell capítol. I els que no l'heu vist i potser teníeu previst fer-ho, us faré això que ara se'n diu un spoiler. Un controlador aeri que ha perdut la seva filla a conseqüència d'una sobredosi es reincorpora a la feina encara en plena depressió i fa variar la ruta d'un avió que causa un xoc amb un altre en ple vol. L'escena és horrorosa i ni el motiu de la pèrdua de la filla fa que puguis sentir la més mínima comprensió per l'autor d'aquella barbaritat. En la mateixa sèrie també hi ha moltes morts més d'innocents que l'únic que han fet és ser en el lloc equivocat en el moment més inoportú. L'únic que t'alleuja és saber que tot és ficció.

Però el cas dels cent quaranta-nou ocupants de l'avió que Lubitz va fer estavellar-se és crua realitat. I no hi ha alleujament possible. Ens trobem altra vegada davant l'horror més irracional i gratuït. És lògic que es busquin possibles explicacions al seu comportament, però mai i en cap dels casos poden ser una justificació. I, per tant, ens quedarem igual d'indefensos davant la irracionalitat. Encara més els que hi tenen víctimes íntimes.

Aquestes coses, desgraciadament, passen. Com quan algú un dia a Noruega mata desenes de persones a trets. O en un institut dels Estats Units. O quan els assassins d'Estat Islàmic ens mostren les imatges de la seva extrema crueltat. O quan es descobreix en un soterrani que un monstre hi ha tingut segrestada i maltractada durant més vint anys una pobra nena, ja dona. Periòdicament l'horror se'ns planta al davant. I el més humà que podem fer, crec, és horroritzar-nos. I ser supervivents de la irracionalitat per veure si un dia la podrem vèncer.