Vilà: obra pòstuma

L'historiador lloretenc Agustí Maria Vilà i Galí va morir el passat 9 de març a l'edat de 92 anys, deixant una important obra, centrada, sobretot, en el món de la marina, del qual formava part la seva nissaga familiar. Des dels seus rebesavis fins al seu pare tothom havia estudiat de pilot d'altura i havia solcat l'oceà en els fràgils velers dels segles XVIII i XIX, la reproducció dels quals figurava, abans, en els menjadors i sales d'estar de les cases navilieres, i que ara retrobem en el Museu del Mar. Vilà era enginyer industrial però, en fer el servei militar, havia honorat les seves arrels i l'havia fet per Marina, a l'Escola de Suboficials de San Fernando (Cadis), on, en comptes d'anar en velers, s'havia conformat fent maniobres amb el minador Júpiter, el destructor Almirante Valdés i el creuer Canarias, voltant pel nord de l'Àfrica. El cuquet del mar li va quedar i, conscient que ell venia a ser la baula intermèdia entre els vells mariners i la gent d'ara, des de la seva jubilació (1987) va assumir la responsabilitat de recollir la documentació pretèrita i deixar-la escrita i interpretada per sempre amb tota propietat. Vilà va refer, a més, la confraria de Sant Elm, dedicada als mariners, en un moment en què estava a punt de perdre's i li va donar utilitat actual. La va presidir entre 1983 i 1996 i partint d'aquesta institució –fundada a Lloret el 1554–, i d'altres, que li van donar suport, va anar publicant periòdicament un munt de llibres que, ara, són el seu llegat més preciós. Com que la marina el va portar a parlar dels nòlits i de les mercaderies dels viatges, acabà dedicant, també, llibres i articles a la història dels tapers i a les vinyes de Lloret. I encara, per la seva vinculació a l'Església per part d'un oncle canonge que va fer el paper de bisbe de Girona en temps de seu vacant, va escriure diverses obres referides al temple parroquial, al seu propi oncle i al Col·legi de la Immaculada. En aquesta mateixa línia ens havia fet arribar l'esborrany d'una història de Sant Pere del Bosc a través del temps, de l'edició de la qual hem tingut cura, pensant que encara arribaria a temps de veure-la. No ha estat així. Vilà està enterrat a l'hipogeu modernista núm. 29 del carrer de Sant Josep del cementiri lloretenc, una tomba la llosa superficial de la qual, com un símbol, té forma de coberta de llibre invertida. El Club Marina Casinet, que ha editat la història de Sant Pere del Bosc, la va presentar en el sopar anual de socis del passat dia 27, com a homenatge pòstum a l'amic i soci traspassat.