2017

L'acord de Set­mana Santa entre CDC, ERC i les enti­tats sobi­ra­nis­tes és l'ofe­ri­ment als ciu­ta­dans de Cata­lu­nya de fer un tor­ce­braç a l'Estat espa­nyol d'una mag­ni­tud mai vista i poc valo­rada encara perquè arriba en un moment de des­com­pressió després de dos anys d'exci­tació. La base és l'encaix dels plans d'Artur Mas i d'Oriol Jun­que­ras expo­sats en sen­gles con­ferències el 25 de novem­bre i el 2 de desem­bre. I, si al gener, Mas i Jun­que­ras ja van pac­tar el quan (27 de desem­bre) fer les elec­ci­ons ple­bis­citàries. Ara han pac­tat el què fer després i el com fer-ho. El qui, el deci­di­ran els par­tits que s'hi sumin. I l'on, sem­bla evi­dent, però el marc no és Espa­nya, és Europa. I quan escric que és l'oferta d'un tor­ce­braç sense pre­ce­dents, ho escric perquè, tot i que en alguns punts pot sem­blar que es tracta de tor­nar al punt de par­tida, el pas que
es fa ara és el deci­siu. El que hi ha ara són els dos par­tits cen­trals de la política cata­lana, un dels quals és el del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, que diuen als ciu­ta­dans: si ens doneu la majo­ria, farem que Cata­lu­nya sigui un estat inde­pen­dent el 2017. I això, aquesta oferta elec­to­ral con­junta per part del cata­la­nisme majo­ri­tari, no hi havia sigut mai. Ara ja no es vota per fer una con­sulta, ara es vota per la inde­pendència de Cata­lu­nya. I el referèndum de rati­fi­cació ja no pot ser un procés par­ti­ci­pa­tiu ni que­dar suspès si l'Estat l'impugna. Ara aboca a la uni­la­te­ra­li­tat si Madrid no reac­ci­ona i ofe­reix (dic ofe­reix, no dic accepta) un referèndum vin­cu­lant. Ara ja és absurd el debat sobre si és cons­ti­tu­ci­o­nal. Perquè es tracta, jus­ta­ment, de tren­car la lega­li­tat actual. Poden Mas i Jun­que­ras aca­bar a la presó, com ha dit Miquel Iceta? Poden. Tot i que insis­teixo: el marc és l'Europa del segle XXI. I ja n'hi ha prou d'una
soci­e­tat que s'aco­moda. Franco va morir al llit. Ara només es tracta de
votar, de democràcia. I és a les mans de cadascú.