El dret a badar

Fa anys, a la revista Perspectiva escolar, jo defensava el dret de les criatures escolaritzades a badar. No entenia la dèria dels pares per ocupar els horaris dels infants a partir de les cinc de la tarda, amb cursos de tot: de música, d'anglès, de treballs manuals, etc. Com que de menut jo havia estat un badoc de manual –“Nani, no badis!”, cantaven les parets dels llocs que freqüentava–, i com que m'ho havia passat tan bé badant, em neguitejava veure com aquelles personetes eixerides, en nom del plus de deure imposat, s'anaven emmusteint. Pares com cal, i pedagogs com cal, i autoritats de tots els rams –de terra, mar i aire– em volien escanyar: “d'això es tracta, mala peça: que aprenguin, des de menuts, a aprofitar el temps”. Ho he recordat perquè a Madrid imparteixo un curs de literatura catalana. Tot comentant Diccionari per a ociosos, de Joan Fuster, em vaig aturar en el comentari al terme francès Flâner. El debat, sucós, va girar a l'entorn de com aprendre a viure, més enllà de la feina; és a dir: en temps de jubilació. I com aprendre a assaborir colors, instants, matisos, capacitat de preguntar i de dubtar i d'esperar. El debat ens va dur al comentari sobre una doble ocupació del temps: la de tornar-nos addictes a les tertúlies de ràdio o de televisió o la de recuperar el temps aprenent... sabers que ja mai no serien curriculars: revisitar racons de la ciutat i del camp, exposicions d'art, cursos de música clàssica, d'expressió plàstica, hores de bar, lectura de tot allò que o no havíem llegit o que valia la pena llegir. Com que he estat del ram, em confesso culpable d'haver militat tants anys en els rengles dels contertulians: de cop t'adones que elles i ells, en els dits mass media, tenen èxit perquè qui els escolta s'adona que són molt menys ases, sense cobrar, que no pas el que pontifica, sap de tot i sempre, ho repinta tot amb dosis de prèdiques morals. Prou! Com que la primavera, i després la tardor, seran estacions contaminades pels debats electorals, una recomanació: la llista de clàssics que no heu llegit o escoltat. Enriquireu el clima de la nostra petita pàtria. I us sentireu més lliures, a l'hora de votar.