No és país per a rics

Probablement ho han llegit: un ciutadà finlandès ha pagat una multa de 54.000 euros perquè circulava a 103 quilòmetres per hora per un tram de carretera amb un límit de 80. No és el primer cas d'una multa de trànsit d'aquestes proporcions perquè a Finlàndia l'import es fixa en funció de la renda de l'infractor, en aquest cas 6,5 milions d'euros anuals segons la darrera declaració. L'home, convençut que Finlàndia no és país per a rics, diu que ha començat a considerar seriosament la possibilitat d'emigrar (o d'exiliar-se, no ho sabria precisar). En vista de la xifra, la seva irritació pot semblar comprensible, però un senzill càlcul demostra que la queixa té fissures. Si suposem uns ingressos cent vegades menors (65.000 anuals, que no són cap broma) i una multa també cent vegades menor, estaríem parlant de 540 euros. Molt car per a la gravetat de la infracció, però sens dubte bastant menys sagnant del que ens sembla a primera vista. Si, a més, considerem la progressivitat del règim de sancions, a uns ingressos de 65.000 euros anuals li correspondrien, amb tota seguretat, una multa considerablement menor.

Em diran que Finlàndia queda molt lluny d'aquest racó de península. Certament, queda molt lluny. Aquí les multes –siguin de cent euros o siguin de tres-cents– són exactament iguals tant si el conductor és un mileurista pare de família com un alt directiu d'empresa solter amb tres cases i sis cotxes. Excusin el sarcasme, però avui no sembla que la tècnica hagués de ser cap dificultat per començar a aplicar patrons similars en qualsevol àmbit. ¿Què impedeix, per exemple, que les matrícules universitàries es calculin en funció de la renda familiar i dels resultats acadèmics de l'estudiant? ¿Com és que el pare de família mileurista d'abans (perdonin la insistència) paga el 40% de les medicines i un jubilat amb la pensió màxima les obté gratuïtament? ¿Se'n recorden del xec nadó? Eren els 2.500 euros que, abans del daltabaix, cobraven totes –totes– les famílies quan tenien un fill. ¿No hauria d'extingir-se –o restringir-se, si més no– el model d'ajuda universal? Si alguns ajuntaments, com el de Girona, per exemple, han començat a aplicar la progressivitat ni que sigui modestament en impostos i taxes locals, ¿no podrien fer-ho estructures administratives més poderoses? Potser Finlàndia no és país per a rics, però aquest no sembla país per a pobres i em fa que n'hi ha força més que a Finlàndia.