Dret a no llegir ‘El País'

Vist ara amb perspectiva podem dir que el diari El País va entrar per la porta gran a la caverna mediàtica espanyola el dia que es va negar a publicar l'editorial conjunt fet per 12 diaris venuts a Catalunya en protesta de la retallada de l'Estatut per part del TC. Era el 2009 i, des d'aleshores, el diari va agafar una deriva anticatalana que ha tocat sostre aquesta setmana. Amb el títol “Dret a no decidir” l'editorial de dimecres feia valoració del full de ruta sobiranista aprovat hores abans, i si l'heu llegit coincidireu amb mi que hauria pogut passar perfectament per un article d'opinió de Jiménez Losantos.

L'editorial deixava clar que les eleccions plebiscitàries són pròpies de “repúbliques bananeres o de les antigues dictadures soviètiques”, es referia a les entitats sobiranistes com a “organitzacions d'agitació” de CDC i ERC, deia que el full de ruta “viola flagrantment tot indici de legalitat”, recordava que quedarem fora de l'ONU i la UE i acabava reblant: “És pitjor que un atemptat democràtic. És un deliri sense pal·liatius.” El que va deixar de ser “El diario independiente de la mañana” per ser “El periódico global en español” i que presumia de ser un diari d'esquerres i progressista ha acabat cedint a la pressió dels aparells de l'Estat i compartint la ideologia més reaccionària amb La Razón quan es tracta de Catalunya. Que lluny queden aquells temps en què confiàvem que la intel·lectualitat progressista espanyola ens ajudaria a crear un estat plurinacional.

Per si algú encara en tenia algun dubte, l'editorial d'El País de dimecres és un cop de porta sonor a teixir cap entesa amb els demòcrates de l'altra banda. Això sí, fa sis mesos el diari va crear una versió digital en català; tot un detall perquè ara almenys podem ser insultats en el nostre idioma. Ens neguen el dret a decidir sobre res, però no ens podran prendre el dret a no llegir més El País. Bon vent.