Opinió

Desclot

Tot pot empitjorar

Els catalans semblen haver-se acostumat a la traca verbal d'Esperanza Aguirre. Un coet nacional. Acostumats i encantats. Tan receptius i pagats, que, quan la candidata a l'alcaldia de Madrid pel PP visita Catalunya, la voregen i la festegen. Cada lliurament de la còlera patriòtica de l'expresidenta de la Comunitat de Madrid, exsenadora, expresidenta del Senat i exministra d'Educació i Cultura, és celebrat a Catalunya com si l'objectiu del projectil fos Espanya. El perquè de la diferència del tracte que reben a Barcelona Federico Jiménez Losantos i Esperanza Aguirre és un misteri. En el fons, què els diferencia? L'accent? Aguirre ha enriquit el patrimoni intel·lectual de la humanitat amb una col·lecció de frases escopetaires que la fauna insensata que la troba graciosa pot trobar en qualsevol cercador solvent. En una de les seves darreres intervencions demanava suspendre la final de la copa del Rei si les aficions dels dos equips que se la disputen xiulen l'himne espanyol, expressió de discrepància que Aguirre considera “una mostra d'odi”. Si Esperanza Aguirre guanya l'alcaldia de Madrid, l'espectacle es multiplicarà. Però podria ser pitjor. La podria guanyar, aquesta alcaldia tan disputada, Antonio Miguel Carmona, candidat socialista, pilot, contertulià i alferes de l'exèrcit de l'aire. Carmona ha desbordat l'exministra només en dues intervencions. En la segona proclama: “Qui vulgui passar per sobre de la Constitució haurà de passar abans per sobre del meu cadàver”. Auxili!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.