El calb Iceta

D'ençà que ocupa la primera secretaria del Partit dels Socialistes de Catalunya, Miquel Iceta ha usat en el seu discurs el mot crecepelo. Més concretament, fa al·lusions pejoratives als components del gremi dels “venedors de crecepelo”, amb voluntat d'atribuir-los valoracions desfavorables. És possible que Iceta, posseïdor d'un front tan ampli com generosament desproveït de cabells, tingui mania a aquells comercials que, des de les velles pel·lícules de l'Oest fins a les modalitats de venda per internet, són l'exemple paradigmàtic de l'ensarronada.

Les repetides al·lusions d'Iceta als “venedors de crecepelo”, a banda d'un possible conflicte privat entre l'autor i els indefensos i anònims agents de l'activitat econòmica en qüestió, destapen un buit lingüístic de la llengua catalana. És obvi que el mot crecepelo és un castellanisme còmodament instal·lat i que té una adaptació de difícil solució. Si fem un cop d'ull a les traduccions al català proposades pels diccionaris de referència, ens trobem amb dues solucions poc engrescadores: “regenerador capil·lar” i “loció regeneradora”. I ja em dirà el lector si funcionarien en qualsevol àmbit, inclosos els discursos d'Iceta, aquestes expressions.

La traducció al català de l'entenedora paraula crecepelo no és fàcil ni senzilla. El mot compost de verb + substantiu a partir de “créixer” i “cabell”, a banda que seria un calc lingüístic de baixa categoria, no funciona: “creixcabell”. Si busquem sinònims de “créixer”, el catàleg és limitadíssim. I si busquem els de “cabell”, tampoc no podem triar gaire. Faríem el ridícul si provéssim de dir “augmentamonyos”. I això que en català disposem de compostos similars (aplicats al cos) tan genuïns i planers com “escuradents”, “pintallavis”, “tapaboques”, “eixugamans”, “lligacama” o “tapacoll”. Potser, en el cas que ens ocupa, ho hauríem de girar i provar amb “calmacalbs”.