Dickens, encara

La sala olotina La Carbonera va omplir-se de ciutadans lectors en les sessions del MOT que, amb el tema “Escriure ciutats”, s'hi van celebrar el cap de setmana passat. Alegrava que hi hagués tanta gent (en fi, més d'un centenar de persones són moltes en un festival de literatura) escoltant uns escriptors, entre els quals John Lanchester, que, amb la novel·la Capital i l'assaig Com parlar de diners?, ha procurat fer comprensible el llenguatge de l'economia, la qual, aclaparant-nos fins fer-nos sentir tan incompetents com impotents, s'enrevessa amb mots que ens fan presents que no és a les mans de la majoria, condemnada a ser-ne víctima de l'ambició de poder d'uns pocs insaciables. En l'excel·lent conversa sobre Londres que va mantenir amb Matthew Tree, un exiliat de la capital anglesa, Lanchester va insistir que al centre de la ciutat, anomenada la City, sobretot es valora una capacitat humana: fer diners, allò que ho mou i determina tot. Que uns facin diners té una conseqüència negativa sobre l'existència dels altres, que s'empobreixen, que treballen per menys si és que ho poden fer, que perden les prestacions socials, que són desplaçats per l'especulació immobiliària. Diran que som simples, però les coses són d'una altra manera? El cas és que Lanchester considera que, per narrar el Londres actual, el model de Dickens és vigent: les desigualtats socials augmenten fins restablir-se l'abisme classista del segle XIX, és a dir de l'època d'Oliver Twist.

Dickens, és clar, no només val per Londres. El mateix dia en què Lanchester i Matthew Tree van parlar a Olot em va arribar que Endesa, amb uns operaris acompanyats dels Mossos d'Esquadra, havien tallat la llum de diverses famílies del barri gironí de les Pedreres. Es dirà que no pagaven, però sempre hi cap la pregunta de per què hi ha persones que no paguen la llum. Moltes no poden i, a més, estan amenaçades per plans especials que, com a les Pedreres, tenen previst desplaçar-les per procedir a un altre ús de l'espai. Qui hi farà diners?