Amorals

No tenen vergonya i no se senten culpables de res, ni tan sols des del punt de vista moral, perquè creuen que defensen un bé superior que ells estimen lligat a la divinitat única a la qual resen. Per tant, ni els que són creients se saben pecadors i si se'n saben es confessen i es queden tan amples i nets de culpa des del seu punt de vista absolutament amoral, sense cap propòsit d'esmena. I sí, si pensen que parlo de Jorge Fernández Díaz, com Sant Pau caigut del cavall –però ell a Las Vegas–, i dels que han lligat els gihadistes amb voluntats assassines amb la independència de Catalunya i els partits sobiranistes, l'encerten de ple. Perquè la mala fe i el seu bé superior –la unitat d'Espanya, of course– els permeten dir les ximpleries més grans, les mentides més repugnants i les manipulacions més malintencionades amb aquell posat d'homes d'estat que no han trencat mai cap plat però que fa anys que tenen les mans brutes de defensar l'Estat a les clavegueres, com ja ens va anunciar fa dècades Felipe González. I darrere d'ells, mitjans de comunicació afins, ara ja del tot pels canvis de director com si no ho fossin des de sempre, perquè també tenen en el seu ADN la defensa de la unitat de l'Estat pel damunt de la feina periodística i de la veritat. Que els presumptes terroristes que volien matar i decapitar tinguessin aliats de l'extrema dreta unionista, que volguessin atemptar contra una llibreria jueva, contra el Parlament o contra els Mossos i les seves comissaries no té cap importància. Cal dir que van de la maneta dels sobiranistes. Per què ens estranya? Que no han sortit papers preparats de ministeris que controlen per escampar merda que després s'ha demostrat falsa? I què?, que va dir el ministre en aquella resposta que en un estat de dret hagués mobilitzat la fiscalia. Però, és clar, la fiscalia espanyola és jeràrquica i també depèn del govern espanyol. Per tant, ens podem anar preparant, que ara, després de riure's del procés, d'intentar comprar-nos per desactivar-lo, estem en la de rebre atacs per totes les bandes del món. El pas previ a la victòria, recordin.