Trobada a Galliners

Galliners és un poblet encantador del municipi de Vilademuls, al Pla de l'Estany. Hi vaig viure al voltant del 1959 per casualitat. A l'estiu venia a Lloret a fer classes de repàs un mestre que tenia la plaça en aquella població. Jo, llavors, estudiava comerç però aquell mestre em va endevinar el subconscient i va dir als meus pares que jo tenia capacitat per fer almenys el batxillerat i que s'oferia per acollir-me a estudiar lliure a casa seva durant l'hivern i preparar d'una tacada l'ingrés, el primer i el segon curs, com així ho vam fer. Els meus pares ho van acceptar i vaig anar a parar, efectivament, a Galliners, on vaig compartir, ben content, la vida de la gent del poble. Durant el dia, anava a l'escola amb el mestre –un bon professional, excel·lent, sobretot, en matemàtiques– i, mentre ell feia la classe unitària amb vailets de totes les edats, jo anava estudiant les meves lliçons que després ell em prenia, al vespre, a casa seva, on, a més, preparàvem la tasca de l'endemà. Recordo la tramuntana que, sovint, feia vibrar els vidres de les finestres i em causava angúnia. El mestre deia: “És empipadora, però sana.” Ara, l'escola ja no funciona i s'ha convertit en centre cívic. Com que n'ha quedat un cert enyorament, uns companys amb qui vaig compartir aquell ambient han organitzat una trobada de tota la gent que va passar per aquelles aules –n'hi havia dues, una per a nois i una per a noies– i el proper diumenge cap a cent cinquanta persones ens trobem a Galliners per recordar-ho. A les deu del matí hi ha una missa a l'església en sufragi de tota la gent desapareguda, amb una coral banyolina que acompanyarà la litúrgia i, després, en acabar, farà un petit concert. Més tard, diverses visites culturals pel poble (a veure els pessebres que construeix i col·lecciona en Joan Vilardell i el trull de fer oli que ha mantingut excepcionalment la senyora Dolors Bardera), estirarem les cames fins a les Tres Creus, un indret que recorda tres morts del temps de la guerra del Francès, on ens explicaran els fets, i després ja baixarem cap a les escoles, on prendrem l'aperitiu i, allà mateix, en taules i cadires muntades expressament, dinarem i explicarem anècdotes. Hi haurà una exposició de fotografies i una de llibres escolars antics. Tot plegat, un cop de moviola i un retorn al passat com si els anys no haguessin transcorregut. Cal felicitar els qui s'han erigit com a ànimes de l'organització: la Maria Rosa Guitart Batllori, la Maria Rosa Guitart Ayats, la Catalina Ros, en Joan Vilardell i en Jaume Colomer.