Genocidi armeni

El papa Francesc ha obert una polèmica sense precedents amb Turquia després d'haver dit que la matança d'armenis en l'imperi otomà va ser un genocidi. Que és el que va ser. La realitat és incontestable: els turcs, amb l'ajut dels kurds, van matar entre un milió i un milió i mig d'armenis, i van deixar neta, perdó per l'expressió, una àmplia regió que abans era ocupada per ells.

Fa un parell d'anys vaig ser a Van fent un reportatge sobre els kurds i em va causar una gran sorpresa trobar-me amb el problema armeni. Vaig aprendre que aquella ciutat havia estat armènia fins al 1918 però que el 1919 no en quedava cap, d'armeni. I això hi ha poques maneres de qualificar-ho. Fins i tot vaig quedar colpit amb la pervivència del problema. En una illa del llac de Van hi ha l'antiga catedral dels armenis i, en embarcar-me per visitar-la, vaig haver d'apartar uns militants turcs que reclamaven que fos destruïda perquè atemptava contra “la unitat nacional”.

Van és avui, però, bàsicament una ciutat kurda i no turca i per sort les autoritats kurdes són conscients del que va passar. Al contrari del que fan els turcs, enfadar-se amb el papa, el batlle kurd de Van ha ordenat retolar la ciutat en kurd, armeni i turc. I ha demanat perdó per la participació de la cavalleria kurda en les matances.

És evident que els armenis no tornaran mai més a viure en aquesta part de món –no en un nombre suficient per tornar a canviar les coses–. Però com d'eloqüents són les dues actituds, tan diferents, la dels turcs i la dels kurds. Els uns volen fins i tot esborrar la memòria, mentre que els altres la fan servir per demanar perdó.