El català, llengua tabú

Més d'una vegada m'he referit al concepte que força gent té de la nostra llengua a la zona peninsular compresa entre els Països Catalans i Portugal, Gibraltar a part. Durant els deu anys i escaig que vaig residir i treballar a Madrid, capital on, per cert, és molt difícil avorrir-se i no fer-hi amics de veritat, em vaig poder adonar que aquells que ens tenen mania atribueixen més la seva desafecció al fet que tinguem i fem servir una llengua pròpia que als alts i baixos polítics derivats d'una voluntat nacionalista la vehemència constatable de la qual depèn del moment històric en què es troba. Vaig arribar a Madrid a finals dels anys 60 del segle XX, amb el franquisme vigilant tot allò que es deia i es feia, de manera que conceptes com ara Constitució de Catalunya o full de ruta eren inimaginables. Això no obstant, companys de feina i també de tertúlia en hores de lleure em manifestaven la seva estranyesa, i alguns el seu disgust patriòtic, perquè a Catalunya es parlés català, i no a casa, en família, sinó al carrer, en plena via pública. Més d'un cop he recordat allò que em deia un col·lega del departament de publicitat de l'empresa on treballàvem: “El fet de parlar català us fa ser encara més provincians.” O l'actitud d'un oficinista de la mateixa empresa, català i amb un accent d'allò més nostrat, però absolutament contrari a utilitzar la llengua que tant el traïa. Fins i tot explicava que quan anava a Barcelona i veia algun cartell o alguna inscripció en català, se sentia “disminuït” com a persona.

Ahir, en la secció Les cares de la notícia, ens fèiem ressò de la contraportada del diari La Razón del mateix dia, en què l'escriptor i columnista Alfonso Ussía presentava el futur de Catalunya en clau musulmana. Ussía ja s'havia rigut de l'idioma català una altra vegada, en què, amb maligna ironia, el va tractar de “llengua universal”. Abans-d'ahir, però, en va fer un gra massa; el títol i el text del seu article estaven escrits en àrab, i només va incloure el castellà en aquesta mena de llarg subtítol: ‘El porvenir de una Cataluña independiente redactado con notable esfuerzo en el idioma catalán del inmediato futuro dedicado con simpatía a Mas, Forcadell, Junqueras, Colom y Rahola con gato o sin gato'. Suposo que algun lector català del diari madrileny haurà fet traduir el text en qüestió. En el cas que vulgui dir alguna cosa, és clar.