Deliris oficials

És un malson, mai tan ben dit. La meva família i jo podem oferir-nos com a cobais humans per demostrar els efectes devastadors d'un horari delirant. Els dies feiners, a casa el despertador sona a les 6.30. Dutxes, esmorzars, vestir-nos, etcètera... Anem d'una banda a l'altra, atrafegats com si fóssim el conillet blanc d'Alícia al país de les meravelles, que sempre té pressa i que tot mirant el seu rellotge de butxaca no para d'exclamar-se abans d'arrencar a córrer: “Ai, Déu meu. Que arribaré tard!” A les 7.15 –i ja estem arranant una mica massa– marxen els dos primers expedicionaris de la família, per poder arribar puntuals a les 8.00 als seus llocs de feina respectius. A les 7.35 la meva filla gran, que fa 2n d'ESO a l'institut, s'encamina cap a la parada d'autobús. Ella, més que ningú, encarna la certesa del vell i savi diagnòstic d'Homer: “Els governs teixeixen horaris desventurats perquè les joves generacions tinguin algun tema per compondre cançó protesta.” La meva filla gran, igual que milers d'alumnes d'arreu del país, entrarà a l'institut a les 8.15 del matí i no disposarà de temps per dinar fins a les... 15.30!, que és quan torna a casa. Es tracta d'una atrocitat permesa, perfectament legal. Lògicament afamada, la meva filla dina. Lògicament cansada, la meva filla després de dinar fa una becaina. Lògicament ensorniada, la meva filla, que per gràcia i desgràcia seva és una feinera de pedra picada, començarà la seva “segona jornada”: un rosari de deures escolars i algunes activitats extraescolars i esportives que poden allargar-se fins a les 21.30. Després, sí. A partir de les 22.00!, mentre fem un sopar lleuger, els nostres esperits exhausts conquereixen aquell punt de domini i repòs en què, com escriu Kundera, “la conversa organitza el temps, i no a l'inrevés”. La llàstima és que ens adormim a mitja conversa.

Si us plau, que algú aturi aquests horaris demolidors, prova incontestable de
tres marques precises de la nostra època: la improductivitat, el deliri oficialitzat i
l'autoexplotació.