Caques de gos

La set­mana entrant, els giro­nins estem con­vo­cats a les urnes. Els qui optin per la urna electrònica, tenen tota la set­mana. Els qui hi vul­guin anar per­so­nal­ment, només el diven­dres i el dis­sabte als punts de votació que s'han pre­pa­rat. L' Ajun­ta­ment ha fet un gran des­ple­ga­ment de mit­jans per difon­dre aquest esde­ve­ni­ment: pan­car­tes, anun­cis, dis­senys, pape­re­tes nomi­nals, electrònica pun­tera... Tot perquè sigui un èxit i la gent s'animi a eme­tre el seu vot.

Posats a com­plir com a bons ciu­ta­dans, repas­sem els pro­jec­tes cor­res­po­nents al Barri Vell, que és el que ens toca. Cal esco­llir entre: treure caques de gos, ins­tal·lar càmeres per evi­tar actes incívics, fer un estudi acústic o recu­pe­rar “actes popu­lars” (amb 9.000 euros d'assig­nació per tot l'any). Ho lle­gim al pros­pecte muni­ci­pal i ens deixa freds. Tanta fressa per triar entre treure caques, ins­tal·lar càmeres o fer cer­ca­vi­les? És tot el que se'ls acut que neces­sita el Barri Vell, quan es l'eix del turisme?

Aquesta mena d'acci­ons mínimes, no les ha de fer l'Ajun­ta­ment d'ofici, és a dir, perquè ja per­toca fer-les? Neces­si­ten l'impuls del vot popu­lar? Cal moti­var la població per tan poca cosa? Però és que si ens fixem en el pre­vist als altres bar­ris, no solen ser gaire més esplèndids ni ima­gi­na­tius el pro­jec­tes pre­sen­tats. La majo­ria són obres o millo­res que ja cal fer; I'Ajun­ta­ment cobra l'impost sobre béns immo­bles, pre­ci­sa­ment, per millo­rar els car­rers, fer-los més segurs i con­for­ta­bles. El sor­pre­nent és que hi ha bar­ris on es pre­senta un únic pro­jecte. Lla­vors, de què ser­veix anar a votar? Amb un soli­tari vot n'hi haurà prou per tirar-ho enda­vant. Només un i prou!

Men­tres­tant, els pro­jec­tes impor­tants, aquells que una vegada i una altra han anun­ciat i no han fet –com ara la subs­ti­tució del pedrís de Sant Daniel per una barana i millo­rar-ne l'acces­si­bi­li­tat, con­ver­tir el car­rer Jeroni Real de Font­clara en un pas­seig que miri al riu, trans­for­mar la Devesa, urba­nit­zar les Pedre­res i tants altres que s'anun­cien a so de bombo i pla­te­rets i ja no se'n torna a par­lar més– no són en aquest qüesti­o­nari, com no hi és arran­jar l'entorn i l'accés al nou pont sobre el Ter, a què els via­nants només poden arri­bar pel cos­tat del Tru­eta amb perill de la vida, ni mi llo­rar d'una vegada el barri màrtir del Pont Major, o fer neteja de les lle­res del Ter, on es poden veure encara les res­tes d'arbres de les dar­re­res riua­des, o donar solució a l'entorn caòtic de l'Audi­tori...

Res­pec­tem la dinàmica i la volun­tat muni­ci­pal de tor­nar a con­vo­car els ciu­ta­dans. És admi­ra­ble el des­ple­ga­ment de mit­jans per acon­se­guir moti­var-nos. Però, algun dia, hau­ran de fer-ho per resol­dre temes impor­tants. Les caques de gos no merei­xen urnes.