Ironies

La plaça Tah­rir del Caire va ser l'esce­nari, el 2011, de mas­si­ves mani­fes­ta­ci­ons en què es dema­nava lli­ber­tat i justícia social. Els egip­cis ini­ci­a­ven la seva pri­ma­vera àrab, amb la qual van acon­se­guir posar fi al règim de Muba­rak. Egipte va cele­brar elec­ci­ons lliu­res i el poder va anar a parar a l'isla­mista Muham­mad Mursi, ender­ro­cat després de gover­nar menys d'un any. El temor per l'isla­misme radi­cal ha fet tor­nar els egip­cis al mateix punt de par­tida. Així man­te­nen el sis­tema del culte a la per­so­na­li­tat entorn del seu líder, ara Al-Sissi, que tot i haver fet un cop d'estat té el suport de les potències i les orga­nit­za­ci­ons de drets humans occi­den­tals. I men­tre Muba­rak va ser absolt per la mort de cen­te­nars de mani­fes­tants, Mursi ha estat sen­ten­ciat a vint anys de presó.