Petons

Sant Jordi és d'aque­lles dia­des que, com Cap d'Any, la lote­ria, les rebai­xes i la selec­ti­vi­tat, es repe­tei­xen i donen poc marge a l'ori­gi­na­li­tat. El compte enrere, la can­ta­re­lla dels nens, les dones entrant en massa als magat­zems i l'estu­di­ant expli­cant que era més fàcil del que es pen­sava són tòpics anu­als que ens sabem de memòria. I per Sant Jordi? La tele fa del car­rer el plató, ho enga­lana de roses i lli­bres, i els escrip­tors són notícia de capçalera. Des de fa uns anys també hi ha l'amor, amb una imatge que s'ha fet símbol en els dia­ris de l'endemà: la pare­lla fent-se un petó. El fotògraf busca cap­tar l'ins­tant màgic, com Dois­neau a París o el mari­ner i la infer­mera a Times Square. No s'ho cre­guin tot. No és un petó robat, és un petó pro­vo­cat.