L'hora

Com diu la cançó, “ens ha cos­tat Déu i ajuda arri­bar fins aquí”. Per això, i per mol­tes altres coses (per exem­ple, per mos­trar una mica de res­pecte als mili­ons de dis­ci­pli­nats cata­lans que només espe­rem poder votar), no ens podem per­me­tre qüesti­o­nar per­ma­nent­ment el camí traçat. No ens podem per­me­tre el luxe de pole­mit­zar cons­tant­ment en allò que tant ha cos­tat de con­sen­suar. Va pas­sar amb la pre­gunta de la pre­sumpta con­sulta. Després, amb la con­sulta mateixa. I ara torna a repe­tir-se amb les elec­ci­ons ple­bis­citàries del 27 de setem­bre, sobre les quals el pre­si­dent Mas ha situat l'ombra del dubte. Xevi Xirgo, des de les pàgines d'aquest mateix diari, ens deia diven­dres que no ens pre­o­cu­pem, que “el 27-S hi haurà elec­ci­ons. Jo crec que a Mas no li ha pas­sat pel cap no con­vo­car les elec­ci­ons del setem­bre vinent (...) Mas sim­ple­ment va voler enviar un cla­te­llot a ERC. Res més”. Estic d'acord amb el direc­tor d'El Punt Avui: a mi tam­poc no em passa pel cap que, final­ment, el 27-S no anem a votar. Ara bé, també sóc dels que opi­nen que el pre­si­dent, com a mínim, es va equi­vo­car. Just quan les enti­tats sobi­ra­nis­tes es pre­pa­ra­ven per omplir el Palau Sant Jordi i rei­ni­ciar el camí cap a la victòria, el pre­si­dent llançava aigua al vi. I, al mateix temps, segu­ra­ment sense voler-ho, obria la porta a inter­pre­tar que la votació del 27-S era una con­cessió a Oriol Jun­que­ras.

Tenim assu­mit que farem aques­tes elec­ci­ons amb 6 mesos de retard sobre el ter­mini que hau­ria estat desit­ja­ble i pru­dent. Per tant, ara és l'hora d'enfo­car-les de cara, sense par­ti­dis­mes ni eufe­mis­mes i amb moral de victòria. La mateixa moral que es va poder viure diven­dres pas­sat al Sant Jordi.

En parau­les de Carme For­ca­dell, “l'única opor­tu­ni­tat de futur i de canvi és la inde­pendència”. Perquè, cer­ta­ment, la inde­pendència ja fa temps que ha dei­xat de ser un desig per con­ver­tir-se en una gran (enorme) neces­si­tat. Fem-la pos­si­ble!