Llegir, menjar, vestir

Seré poc original dient que de la diada de Sant Jordi me n'agrada l'essència. Regalar un rosa a la dona que estimo, que ella em regali el llibre. I el moment del petó, és clar. I després, m'encisa veure parelles fent el mateix. Parelles joves fent-se petons il·lusionats, parelles més grans fent-se petons igualment il·lusionats. I un any més vaig quedar satisfet de la vivència i la contemplació.

Després hi ha la qüestió dels llibres, de les reflexions que ens comporta. Aquest any em quedo amb dues. De dos editors. Una que comparteixo i una altra que no. La primera no fa falta ni comentar-la, perquè està formulada amb tanta claredat i intel·ligència que es comenta sola. La vaig llegir a Núvol a l'editora de La Campana, Isabel Martí, sobre el fet d'escriure: “Hi ha escriptors que diuen que no volen escriure best-sellers, i la majoria de vegades no és que no vulguin, sinó que no poden.”

L'altra qüestió que m'ha fet pensar va ser arran de la tertúlia d'El món a RAC1 de l'endemà. En un moment determinat, Jordi Basté va dir: “S'han comprat molts llibres, ara el que s'ha de fer és llegir-los.” I tot seguit va saltar l'editor Ernest Folch: “Per què? Mira, estic en contra d'aquesta idea. (...) Per què estic en contra de dir aquesta idea, no d'aquesta idea? Llegir és la cosa més important que m'han regalat a la vida. Però crec que a l'únic comprador a qui li demanem que faci coses amb el que acaba de comprar és el pobre comprador de llibres. És a dir, hi ha una bona gent que compra llaunes de sardines, o que compra roba, o que compra despertadors... A tota aquesta gent no hi ha un exèrcit de pesats que els diuen: ara, obre una llauna de sardines; ara, aquesta camisa, posi-se-la... Reivindico el dret que tothom es relaxi. Reivindico el dret que no pressionem la gent. Deixi'l en pau amb el llibre.”

A mi em sembla que es va fer un embolic. Va voler deixar clar que, com a editor, no l'interessa només que es venguin llibres. Però es va enfangar amb la seva reflexió sobre la lectura, o la recomanació de la lectura. Des del moment que equiparem un objecte de cultura (llibre) i un objecte de consum de primera necessitat (menjar, vestir-se) alguna cosa grinyola. Mengem i ens vestim per necessitat, però llegim per voluntat, des del simple motiu de l'entreteniment fins al noble art del coneixement o el plaer purament estètic. Llegir, per sobre de menjar o vestir-nos, ens fa ser alguna cosa més que simples éssers vivents.

Si no, podríem fer cada any un Sant Jordi temàtic diferent: la llauna de sardines i la rosa, la camisa i la rosa, o el llibre i el pneumàtic. Que gaudeixin de les seves lectures, i fins la diada de Sant Jordi de l'any que ve, que en tornarem a parlar.