L'escola Esteve Carles: 50 anys

El 18 de novembre de 1965 es va inaugurar el nou edifici de l'escola pública de Lloret, alçat en la que havia estat l'anomenada sènia de Cal Tiesso, propietat de Pilar Bugunyà. Era als afores del poble però no excessivament allunyada del centre urbà –ara ja està plenament integrada en la xarxa urbanística local– i era la primera construcció pensada exclusivament per fer d'escola, ja que anteriorment, l'any 1872, la institució docent havia estat inclosa en el projecte de casa consistorial i havia funcionat junt a les altres dependències oficials. Com que hi havia, sobretot per al cas de les noies, un parell de centres d'ensenyament privats, la gent gran preguntava: “On vas, nena, a les monges o a la casa de la vila?” Anar a “la casa de la vila” va passar a ser sinònim d'anar a l'escola pública i el comentari es va seguir fent fins i tot després de la Guerra Civil, quan mestres i alumnes ja no estaven als baixos de l'Ajuntament sinó en altres edificis, i separats segons el sexe: els nois a la casa de Can Font (llogada), al passeig de Mar, que feia servir la platja com a pati d'esbarjo, o, les noies, a l'edifici de l'antic Col·legi Lauretano, que havia llegat al poble el canonge Domènech i que havia estat confiscat en temps de la República perquè era un centre religiós. Aquest any, doncs, s'acompleixen els 50 anys de la inauguració del col·legi que, amb el temps, portaria el nom de l'insigne mestre Esteve Carles Torruella i seria successivament ampliat en diverses etapes. Els actuals dirigents del centre docent, amb la col·laboració de l'Ajuntament, han iniciat tota una colla d'actes a celebrar al llarg de l'any, que tenen per objectiu no sols commemorar aquest mig segle d'activitat sinó també posar en valor la feina feta i la que s'hi fa i farà de cara a la formació de les diverses generacions de lloretencs. En la festa de la Nit de la Cultura celebrada el 10 d'abril passat, es va concedir el guardó Sa Gavina a l'escola Esteve Carles per aquesta ja densa trajectòria i es va recordar el conjunt de mestres i personal auxiliar que hi ha dedicat el seu esforç, els pares que l'han secundat i els alumnes que hi han passat. Ara acaba d'aparèixer un llibret amè i molt il·lustrat, escrit per l'exalumne Jordi Draper titulat La petita gran escola, on queda reflectida en termes generals la història del centre que ara celebra l'efemèride. Llàstima que l'acte es va fer amb escassa publicitat, de manera que ni ens en vam assabentar els que solem implicar-nos en aquestes coses. Una estirada d'orelles a qui toqui.