La fiscala

El penal estil Panenka que va llançar Messi va ser, segons un mitjà de Madrid, un gest reprovable per la humiliació d'un adversari feble. El Panenka que va tenir mèrit és el que va llançar Ramos en una tanda de penals jugant amb la selecció espanyola. Messi és del Barça i Ramos, del Real Madrid, quina casualitat, oi? Cal ser molt creatiu per explicar les coses disparant sempre a matar.

La fiscalia anticorrupció –retinguin la paraula: anticorrupció– demana presó per a dos extresorers del PP, però exculpa el partit que ha relacionat els diners ocults de Jordi Pujol amb tot el nacionalisme català i ha silenciat sistemàticament els noms de Bárcenas i Rato quan han caigut de l'escambell. Són fets sobrenaturals, meravellosos, fruit d'una mentalitat enginyosa, fecunda, dotada per al surrealisme. L'última a afegir-se a la llista de prodigis ha estat la fiscal general de l'Estat, que ha assimilat l'independentisme a “l'obscurantisme, el fanatisme i la tirania”. Genial, oi?

La bona senyora diu que combat aquestes xacres com ho feia la Il·lustració. Olé! I va afegir que també havia de combatre –el verb és seu– “els seus errors i desviacions” per culpa d'una “perillosa demagògia”. Olé! Va apel·lar a la “tolerància per fer un debat serè” al mateix temps que explicava que el ministeri fiscal ha sol·licitat ja quinze diligències contra els que considera responsables del 9-N. Ole con ole y olé! Visca la tolerància il·lustrada, sí senyor! Per cert, un diari il·lustrat qualifica aquella data com “el cop del 9-N”. Estem bocabadats de veure com se supera cada dia l'art de la imaginació extrema, tan barroc i tan hispànic. Amb aquell aire castís de Celia Gámez, que cantava amb desimboltura Ya hemos pasao en un teatre de revista. Me la imagino cantant el xotis La fiscala mentre el cor de noies ensenya les cuixes tot repetint la tornada “Oscurantismo, fanatismo y tiranía son mi placer, son mi alegría”.