Un dia sense sentit

La mitjanit de dijous a divendres començarà oficialment la campanya electoral per a les municipals del 24 de maig. Cada cop més, els politòlegs i els mateixos polítics defensen que s'arriba a aquests quinze dies amb tot el peix venut, vaja, que la majoria de la gent ja té el vot decidit. Jo no sé pas si és així. De fet, les enquestes diuen el contrari, però ja se sap que darrerament això de les enquestes falla més que una escopeta de fira. A l'enquesta que faig jo entre les meves amistats sí que hi ha prou indecisos encara. Però acceptarem que s'ha de fer una campanya electoral reglada en què els polítics poden demanar el vot i explicar què proposen a la ciutadania.

El què és un anacronisme és que aquesta campanya reglada acabi el dia abans de les votacions i que hi hagi un dia de reflexió. De veritat algú es creu que ningú rebrà cap missatge de cap partit polític el dia 23 de maig? En una societat de la informació dominada, més que mai, per les xarxes socials? És absurd. Potser sí que la majoria dels candidats, la majoria, s'estaran de demanar el vot el dia 23, però ja ho faran milers de persones en el seu nom. O pitjor, desqualificaran els contrincants. Tot plegat, un contrasentit.

Però és obvi que això de les xarxes socials i les juntes electorals no acaba de casar. Normal, si es té en compte que això de Facebook i Twitter molts dies sembla el Far West, en què tot s'hi val. No s'entén pas aquesta situació d'alegalitat que es viu a la xarxa. Però torno a la relació amb les juntes electorals. La llei diu que en període de precampanya els alcaldes no poden fer publicitat de la feina feta ja que es considera que és propaganda partidista pagada amb els diners de tots. D'acord. I és cert que en el passat tots havíem pogut visitar macroexposicions d'obra de mandat. Ara, deixar un alcalde, el que sigui, sense la capacitat de dir el que ha fet al seu Twitter, mentre els contrincants expliquen els seus projectes, és fer-ne un gra massa.