Pablo Sisa

Hi ha una organització política molt radical i molt coneguda que, com a gran mesura social trencadora, ha proposat que cap família es quedi sense llum, aigua o gas per impagament de factures. Concretament es pretén que no es talli el subministrament quan es tracti de l'habitatge habitual del consumidor i quan l'impagament es degui a motius aliens a la seva voluntat i, en particular, per pobresa sobrevinguda. Aquesta organització es diu Generalitat de Catalunya i la mesura, a més, s'ha intentat aprovar en dues fases: primer, el govern, i després, el Parlament. La llàstima és que hi ha un Tribunal Constitucional que encara és més radical i que ha prohibit aquesta mesura. Es va argumentar que la competència per negociar amb les empreses subministradores és només potestat de l'Estat i que hi havia discriminació territorial. Ves per on, al cap d'uns mesos Podem irromp amb una proposta electoral calcada a la que li ha estat privada a Catalunya. I com aquesta, altres: recuperar l'impost de patrimoni, reinstaurar el de successions i donacions o gravar aquell que contamini. Totes tres mesures –plantejades per Podem en clau de futur– s'apliquen ja a Catalunya en virtut del pacte CiU-ERC, ja saben, aquests malvats independentistes que només pensen en l'eix nacional i descuiden el social. Oh benvinguts, passeu, passeu. Al programa electoral presentat dimarts per Pablo Iglesias ja no es parlava de renda bàsica universal. I en el seu lloc s'hi deia: “Aproximar les rendes mínimes d'inserció, de forma gradual i en virtut de les possibilitats, al salari mínim interprofessional”. De les tristors en farem fum. Que maco, això de “en virtut de les possibilitats”, quin gran escut. Amb aquesta crossa es pot prometre tot, fins i tot la lluna en un cove. És clar que, després de veure el seu programa autonòmic, a més de la lluna, el que torna al cove és el peix. Que casta meva és casta teva si és que hi ha casta d'algú.