Ni proporcional, ni raonable

El Tribunal Suprem ha sentenciat que les escoles catalanes han d'impartir el 25 per cent dels continguts en castellà. Ses senyories concreten, encara més, que algunes de les assignatures troncals s'hauran de fer en aquest idioma. La decisió argumenta l'exigència adduint que la considera “proporcional”, “raonable” i “ajustada”. Òbviament, vista des de Catalunya, l'obligació no és ni proporcional, ni raonable, ni ajustada. No és proporcional perquè és la llei catalana i són les mateixes escoles les que han de decidir quina proporció cal en l'ensenyament perquè els alumnes catalans acabin la secundària amb un domini semblant dels dos idiomes oficials. No és raonable perquè l'única raó vàlida, la democràtica, és la que determinen els electors catalans. No és gens raonable que s'imposi l'hegemonia del Parlament espanyol en competències que han estat transferides. No és ajustada perquè els membres del Tribunal Suprem ni són mestres, ni són pedagogs, ni són pares, ni són alumnes catalans. ¿Com han de calcular què és ajustat en pedagogia uns senyors que no en tenen la més mínima idea? La sentència legitima totes les decisions que ha pres fins ara el ministre Wert i liquida el model escolar català i la immersió lingüística. A partir d'ara, es pot continuar transitant pels tribunals per allargar la presa final de decisions. Però les decisions finals reals queden en mans de la Generalitat i dels responsables dels centres escolars. Veurem en quin nivell situen la voluntat del poble català.