Guerra nova

Que la commemoració de la fi de la Segona Guerra Mundial es festegi a Moscou amb una desfilada de màquines de guerra d'última generació fa dubtar sobre si al cap de setanta anys la humanitat ha après de debò la lliçó. Els milions de morts i els milers de ciutats reduïdes a runes als camps de batalla europeus van dur les potències supervivents a dissenyar noves aliances i a planificar associacions d'estats innovadores per impedir que una destrucció de proporcions similars es tornés repetir. Sobretot perquè tothom era conscient que les proporcions d'una tercera guerra mundial no serien similars sinó directament apocalíptiques. Per això les guerres següents van ser fredes i les rivalitats geopolítiques s'han disputat a partir d'aleshores al pati del darrere de països prescindibles com ara el Vietnam, l'Afganistan i Somàlia, banc de proves de tancs i avions que després llueixen tan bé en les desfilades militars. L'exhibició de múscul destructor feta aquest cap de setmana per Putin ens recorda que habitem un planeta de memòria fràgil i cobdícia tossuda. De la guerra freda hem passat a la pau calenta i, a la llista de països prescindibles, hi hem afegit ara la propera Ucraïna, l'últim escenari a on es constata que l'home continua essent un llop per a l'home. Però, sobretot, hem oblidat que la guerra moderna és, malgrat la sofisticació de les màquines que hi intervenen, tan imprevisible com ho era setanta anys enrere. La victòria canvia de bàndol ràpidament i la primera víctima és sempre la veritat. Noves investigacions històriques confirmen que la famosa batalla de les Ardenes, amb què Hitler pretenia recuperar la iniciativa bèl·lica després del desembarcament aliat de Normandia, va ser producte d'una brillant planificació per part dels alemanys, i que va anar de ben poc que els americans no la perdessin. Hitler hauria pogut canviat el curs del conflicte però aleshores dues ciutats alemanyes haurien estat triades per llançar-hi les dues primeres bombes atòmiques. A Moscou, hi ha desfilat la memòria fràgil davant dels generals, que si cal portaran més flors a nous soldats desconeguts.