Ernesto Carratalá, RIP

Va ser catedràtic de francès a l'institut Ramon Muntaner el curs 1961/62, però els de la meva generació que fèiem els primers cursos de batxillerat lliures no el vam arribar a tenir perquè se'n va anar uns anys al Congo a fer classe. Precisament divendres, en la vetllada en memòria de Joan Guillamet, el seu fill Jaume ens va oferir una clarícia més sobre els dos professors del Muntaner: el seu pare també havia desitjat anar a l'excolònia belga –la paga era sensiblement millor– però se'n va desdir i en lloc seu va anar-hi Carratalá (amb accent agut, que era de Madrid). Dècades després vaig tenir ocasió de presentar-li les Memorias de un piojo republicano al Museu del Joguet i el fet em va permetre tractar una mica aquell home de, llavors, 90 anys. El físic de Carratalá era imponent: malgrat l'edat era molt alt i prim, àgil i dret com un ciri, amb barba veterotestamentària i ben vestit sense estridència (surt al film La lengua de las mariposas). Acompanyant-lo, vam viure un moment de foto quan va saludar la benvolguda Meg Ryan empordanesa vinclant-se com un jonc per besar la mà de l'exalumna amb elegància de gentleman. La gent no podia evitar de mirar-se'l i, quan va parlar, l'escoltaven fascinats perquè el filòleg era un gran comunicador que relatava episodis de la seva vida, que era de pel·lícula. Era fill d'un coronel maçó que, fidel a la República, va ser assassinat –el primer d'aquell 18/19 de juliol– pels seus col·legues; havia estudiat a la Institución Libre de Enseñanza i anava a Sevilla per apuntar-se a La Barraca del seu amic García Lorca quan decideix retrocedir per defensar la legalitat a les ordres de Carrillo. Ferit a les cames i a punt de ser rematat pels falangistes, és salvat per una senyora; passa per diverses presons, se n'escapa i va a parar a la Model de Barcelona fins a l'alliberament. Es queda a Catalunya, estudia i fa l'estraperlo per sobreviure; va fent-se poliglota (entre les quals llengües, el català) i passa per les dites estades a Figueres i al Congo; es doctora amb una tesi sobre Ramon Llull i és contractat per la universitat, on impartirà lingüística, morfosintaxi i gramàtica històrica. Els alumnes el recorden puntual, exigent, absolutament contrari de les vagues i fent-los classes els dissabtes si anaven curts de temps i llargs de programa. Carratalá, amb tres fills, cinc néts i dos besnéts establerts en tots els continents, com d'altres espanyols il·lustrats, es proclamava universalista, l'exorcisme autoreceptat per ignorar que la nina russa catalana malda tancada dins de l'espanyola.