Opinió

Gaia és probable

Un cop aparegui vida microbiana en un planeta, és probable,
no un cop de sort,
que aparegui una regulació ambiental
que afavoreixi
la generació de vida

La teo­ria de Gaia postula que la presència de la vida aporta al nos­tre pla­neta unes retro­a­li­men­ta­ci­ons que són, pre­ci­sa­ment, la causa que les con­di­ci­ons ambi­en­tals del pla­neta (tem­pe­ra­tura, sali­ni­tat, etcètera) es man­tin­guin en les con­di­ci­ons d'habi­ta­bi­li­tat per a la vida. L'apa­rició de Gaia, però, és fruit d'un cop de sort o el seu esta­bli­ment seria pro­ba­ble?

A “La ine­vi­ta­bi­li­tat del reci­clatge” (07/04/15) vèiem, uti­lit­zant el model del món-flascó, que un cop la vida apa­reix en un eco­sis­tema, els cicles de reci­clatge s'esta­blei­xen de forma molt fàcil i que, un cop esta­blerts, faci­li­ten la presència al sis­tema, sense neces­si­tat de cap altru­isme, de moltíssims ele­ments neces­sa­ris per a l'esta­bli­ment de retro­a­li­men­ta­ci­ons.

Al model del món-Flascó, si tenim un únic flascó, no hi ha sig­nes de regu­lació ambi­en­tal. Però al nos­tre pla­neta no hi havia un únic espai líquid, sinó múlti­ples espais d'aigua (bas­ses, llacs, rius i mars) tots con­nec­tats entre ells. Al món-flascó això es modela con­nec­tant diver­sos flas­cons entre si. Quan això ocorre, com ens expli­quen Len­ton i Wat­son a Revo­lu­ti­ons that made the earth (Ed. Oxford, 2011), lla­vors sí apa­reix una tendència a regu­lar l'ambi­ent, que es mesura en una reducció cons­tant de la diferència entre l'ambi­ent exis­tent i aquell que faci­lita una màxima gene­ració d'orga­nis­mes (una reducció de l'“error ambi­en­tal”). Per dis­cri­mi­nar si això és perquè els orga­nis­mes s'adap­ten a l'ambi­ent exis­tent o si són els orga­nis­mes que con­tro­len l'ambi­ent, al model s'hi fixen per a tots els orga­nis­mes unes matei­xes pre­ferències ambi­en­tals cons­tants, ço que asse­gura que no són ells els que s'adap­ten a l'entorn, i el resul­tat és el mateix: hi ha una reducció cons­tant de l'“error ambi­en­tal”.

Però, això, com pot ocórrer? Doncs a través d'una mena de meca­nisme de selecció que tre­ba­lla amb mons-flascó com a uni­tats. Si un món-flascó altera el seu entorn en una direcció que afa­vo­reix la vida, els seus orga­nis­mes crei­xe­ran, i si l'altera en direcció contrària, els seus orga­nis­mes decrei­xe­ran. A causa de la con­nexió esta­blerta entre diver­sos flas­cons, aquells que crei­xen més ten­dei­xen a colo­nit­zar els que crei­xen menys. Així, aquells flas­cons que millo­ren l'ambi­ent (cap al crei­xe­ment) es poden escam­par a costa d'aquells que el degra­den, tot escam­pant i fent pre­do­mi­nants les seves alte­ra­ci­ons de l'ambi­ent afa­vo­ri­do­res del crei­xe­ment. Amb aquests mons-flascó con­nec­tats, si per qual­se­vol motiu el medi ambi­ent es des­via cap a con­di­ci­ons menys propícies per a la vida, aquests matei­xos meca­nis­mes que aca­bem de des­criure fan que es selec­ci­o­nin favo­ra­ble­ment els eco­sis­te­mes que afa­vo­rei­xen la vida i tots ple­gats retor­nen el medi ambi­ent glo­bal a les con­di­ci­ons més favo­ra­bles per a la gene­ració de vida. Així mateix, la pro­ba­bi­li­tat que els mons-flascó con­nec­tats facin deri­var un eco­sis­tema glo­bal cap a l'extinció de la vida és molt més reduïda que en mons-flascó indi­vi­du­als, i pràcti­ca­ment nul·la.

Això per­met als autors for­mu­lar la hipòtesi que una gaia micro­bi­ana és pro­ba­ble: un cop apa­re­gui vida micro­bi­ana en un pla­neta, és pro­ba­ble, no un cop de sort, que apa­re­gui una regu­lació ambi­en­tal que afa­vo­reixi la gene­ració de vida. I afir­men que les gaies micro­bi­a­nes amb auto­re­gu­lació de l'entorn seran comu­nes a tot arreu on hi hagi presència de vida micro­bi­ana. Pot­ser tan­tes, diuen ells, com una per cada sis­tema solar exis­tent. Gaies com­ple­xes com la nos­tra, per altra banda, amb for­mes de vida auto­cons­ci­ents, segui­rien sent molt escas­ses, car cal que es pro­du­ei­xin amb èxit unes tran­si­ci­ons evo­lu­ti­ves addi­ci­o­nals extre­ma­da­ment difícils.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia