Olor de primavera

Un vídeo pro­mo­ci­o­nal de l'Ajun­ta­ment de Girona diu que les flors ens por­ten l'olor de pri­ma­vera. Tal com s'ha girat el temps, però, més aviat sem­bla que aquesta estació ha pas­sat de llarg perquè ens ha arri­bat de ple la calor esti­uenca. Amb tot, les flors han flo­rit a la ciu­tat, els car­rers s'han enga­la­nat, els monu­ments han obert lliu­re­ment les por­tes i els patis, racons i espais ciu­ta­dans han fet un front comú per impres­si­o­nar pro­pis i foras­ters amb la màgia de les com­po­si­ci­ons flo­rals i dels dife­rents rep­tes artístics. Enguany, amb motiu del 60è ani­ver­sari de la pri­mera mos­tra orga­nit­zada per les dones de la Sección Feme­nina de la Falange al Saló de Des­cans del Tea­tre Muni­ci­pal, s'ha edi­tat un magnífic catàleg que incor­pora no només el plànol amb la situ­ació dels espais flo­rals que es poden visi­tar sinó foto­gra­fies i infor­ma­ci­ons entorn “els 10 impres­cin­di­bles”, entre els quals hi ha lògica­ment la parada obli­gatòria de Sant Nico­lau, els Banys Àrabs, Sant Lluc amb les flors i les ves­ti­ments dels Mana­ies, Sant Martí, les Serraïnes, els Jar­dins dels Ale­manys i, evi­dent­ment, els domi­nis de Josep Tarrés con­cen­trats des de fa anys a la Torre Giro­ne­lla, l'antiga for­ti­fi­cació de la ciu­tat que fou refugi o presó de la comu­ni­tat jueva, enguany amb un mun­tatge al·legòric del casa­ment de Dalí i Gala al san­tu­ari dels Àngels. Un cop més cal des­ta­car l'encert d'obrir al públic els soter­ra­nis de la cate­dral així com també la uti­lit­zació de llocs de referència com el llit de l'Onyar amb pro­pos­tes inno­va­do­res i atrac­ti­ves. La ciu­tat belga de Gant, que també orga­nitza cada cinc anys una mos­tra sem­blant, ha estat la con­vi­dada per ela­bo­rar un pro­jecte d'orna­men­tació del claus­tre de Sant Daniel, amb la qual cosa els visi­tants tenen una nova opor­tu­ni­tat d'entrar al recinte con­ven­tual després de les jor­na­des de por­tes ober­tes que es feren amb motiu del mil·lenari. Con­certs corals, expo­si­ci­ons, pro­jec­ci­ons i con­cur­sos com­ple­men­ten el munt d'acti­vi­tats que hi ha pro­gra­ma­des per aquests tres dies que que­den fins a la clo­enda de la mos­tra flo­ral. El Temps de Flors ha pas­sat per mol­tes vicis­si­tuds en el trans­curs d'aquests sei­xanta anys, ha tin­gut dife­rents esce­na­ris per final­ment assen­tar-se en el marc ideal de la pròpia ciu­tat amb les seves cases, els seus patis, els monu­ments, els rius i les esca­les com a telo­ners d'una aposta col·lec­tiva i il·lusi­o­na­dora. Pot­ser amb més calor de la que toca­ria, però l'olor pri­ma­ve­ral s'està fent notar de valent.