Olor de primavera

Un vídeo promocional de l'Ajuntament de Girona diu que les flors ens porten l'olor de primavera. Tal com s'ha girat el temps, però, més aviat sembla que aquesta estació ha passat de llarg perquè ens ha arribat de ple la calor estiuenca. Amb tot, les flors han florit a la ciutat, els carrers s'han engalanat, els monuments han obert lliurement les portes i els patis, racons i espais ciutadans han fet un front comú per impressionar propis i forasters amb la màgia de les composicions florals i dels diferents reptes artístics. Enguany, amb motiu del 60è aniversari de la primera mostra organitzada per les dones de la Sección Femenina de la Falange al Saló de Descans del Teatre Municipal, s'ha editat un magnífic catàleg que incorpora no només el plànol amb la situació dels espais florals que es poden visitar sinó fotografies i informacions entorn “els 10 imprescindibles”, entre els quals hi ha lògicament la parada obligatòria de Sant Nicolau, els Banys Àrabs, Sant Lluc amb les flors i les vestiments dels Manaies, Sant Martí, les Serraïnes, els Jardins dels Alemanys i, evidentment, els dominis de Josep Tarrés concentrats des de fa anys a la Torre Gironella, l'antiga fortificació de la ciutat que fou refugi o presó de la comunitat jueva, enguany amb un muntatge al·legòric del casament de Dalí i Gala al santuari dels Àngels. Un cop més cal destacar l'encert d'obrir al públic els soterranis de la catedral així com també la utilització de llocs de referència com el llit de l'Onyar amb propostes innovadores i atractives. La ciutat belga de Gant, que també organitza cada cinc anys una mostra semblant, ha estat la convidada per elaborar un projecte d'ornamentació del claustre de Sant Daniel, amb la qual cosa els visitants tenen una nova oportunitat d'entrar al recinte conventual després de les jornades de portes obertes que es feren amb motiu del mil·lenari. Concerts corals, exposicions, projeccions i concursos complementen el munt d'activitats que hi ha programades per aquests tres dies que queden fins a la cloenda de la mostra floral. El Temps de Flors ha passat per moltes vicissituds en el transcurs d'aquests seixanta anys, ha tingut diferents escenaris per finalment assentar-se en el marc ideal de la pròpia ciutat amb les seves cases, els seus patis, els monuments, els rius i les escales com a teloners d'una aposta col·lectiva i il·lusionadora. Potser amb més calor de la que tocaria, però l'olor primaveral s'està fent notar de valent.