La gran revista, encara

“De tres de bons, un de dolent”, titula el seu correu electrònic l'amic Pep Targa, de l'Escala, en un escrit que parla de la nova gran revista Presència que surt els diumenges. Em diu en Pep: “Fa poc el vostre diari va proclamar la novetat i la bondat d'un nou producte editorial que era la suma dels tres setmanaris que es publicaven. La probable il·lusió per mi ha estat un fracàs. No poso en dubte la qualitat sinó el format. No sé si som molts els lectors que encara guardem paper, però jo sí. Amant de la lectura, el teatre i el cinema, llegia i guardava el suplement de Cultura. Presència menys sovint, guardant els monogràfics o temes més interessants. Mai he llegit el d'economia.” Un altre lector, Lluís G. Mujal, també ha enviat un correu sobre el mateix tema, del qual vaig parlar fa quinze dies. Em diu en Lluís: “Estic més en la línia de l'Oriol que no pas d'en Daniel, tots dos de Barcelona, comentats avui en el vostre article. Fins el grapat falla en tenir tantes pàgines, 66 més els suplements. En el meu exemplar d'avui han quedat sis pàgines centrals desgrapades. Si per economia cal que hi vagin casats, caldrà fer-ho d'una altra manera.” Tenim el problema plantejat. Partim del fet que els tres suplements, tots suposem que per raons econòmiques, s'han ajuntat formant una gran revista Presència, que puc dir amb tota sinceritat que de contingut no n'hi falta. N'hi ha per llegir i la veritat és que hi ha poques planes de les quals podem passar. En general, és clar, en Pep se salta el suplement d'Economia, igual que en el diari hi ha qui se salta el suplement esportiu. Ningú no m'ha plantejat cap problema de fons. Tot al contrari. Anem, doncs, a la forma. En Lluís proposa: “Suggereixo que les 30 planes de Cultura i les d'Economia de color (es podria anul·lar aquest, que ja ha quedat força esmortit), que fossin editades al centre del plegat del diari i així, fàcilment separables, es puguin llegir més còmodament o en llocs diferents, en altres dies o facilitar-los a d'altres persones per la seva temàtica concreta. El sistema seria centrar-les amb 15 pàgines per cada costat i cada suplement i evitar tenir una revista poc operativa i pràctica de 116 pàgines muntades com l'exemplar d'avui.” Pep Targa també proposa una sortida semblant: “Proposo una sortida. Paginar els tres setmanaris de tal manera que hi hagués un fascicle central de cultura que es pogués estirar complet i a banda i banda els altres dos.” Hi ha feina a fer. I caldrà que des de la direcció del diari vagin obrint camins. De moment s'han casat tres productes. Cadascun té una personalitat pròpia, ben diferent dels altres. Caldrà, no obstant, tenir en compte que s'adjunta amb el diari com una revista que té un nom, i molt acreditat, Presència. Ens podem fer, doncs, diverses preguntes: “Cal unificar la compaginació per tal que sigui una revista única, de qualitat i prestigi? En segon lloc, i com demanen els lectors que ens han escrit, cal trobar la manera que aquells que guarden encara algun suplement en paper puguin separar-lo de la resta de la revista sense gaires complicacions? Els mateixos lectors ofereixen sortides, no sé si són les bones ni si són factibles. Però cal que els responsables ho analitzin a fons i ens diguin alguna cosa. I per acabar amb Presència, temps enrere un lector, Jordi Saludes, comentava en un correu electrònic que sempre que hi ha a Presència un monogràfic o simplement algun canvi, ja tremola, perquè es deixa d'incloure el tan desitjat i esperat enrevessat a la darrera pàgina. “Abans, fa temps, ens diu, hi havia el formidable Blanc de blancs, tristament desaparegut.” Ho passo a qui correspongui. És curiós com no hi ha secció
del diari que no tingui els seus lectors. Potser em direu que sóc partidista i molt subjectiu, però tinc la impressió que mentre que el nostre diari va avançant, altres per raons purament econòmiques a cada bugada perden un llençol. Només deixeu-me posar un exemple, El País ha fet alguns canvis, però tots dolents. Us convido a mirar la plana de la televisió; sí, ho he dit bé, la plana: tot està tan resumit que se la podrien estalviar. No serveix per a res. Per la seva banda, El Punt Avui n'hi dedica com a mínim quatre.

I ara deixeu-me parlar d'eleccions.
Diumenge que ve tenim la primera cita
electoral, les municipals. Ja vaig dir dies enrere que aquestes eleccions sempre el nostre diari se les ha mirat amb una atenció especial. És difícil controlar les informacions en eleccions en què hi ha centenars de llocs que votaran el mateix dia. Informativament, i parlo per experiència, són una bogeria. Hi ha molta, molta informació, i no podem dir que sigui més important una que l'altra. Certament les municipals de Barcelona afectaran més gent que no pas les que se celebraran a Campllong, per posar un exemple, però en totes s'elegiran les persones que durant quatre anys han de marcar les pautes de la vida d'un poble o d'una ciutat. Per això crec que el nostre diari ho té clar i ha fet un esforç impressionant per donar almenys els mínims de notícies que poden interessar a cada poble. I com a cloenda, l'endemà mateix de les eleccions el diari donarà tots els resultats, un per un, de cada poble i cada ciutat. Un esforç ingent que s'agraeix.